Les aigües turbulentes

Entre les moltes excentricitats exposades a la fira d’art madrilenya ARCO, aquest any hi ha, com se sap, una mena d’escultura (amb l’art modern no saps mai com definir les peces) que consisteix en una màquina expenedora de begudes i, a dins, una figura que representa un militar calcadet al dictador Franco.

No sé si l’obra ha provocat alguna polèmica artística pensada pour épater le bourgois, m’imagino que no, però sí que ha originat una reacció ideològica. I mai millor dit això de reacció. Resulta que la Fundación Francisco Franco ha considerat convenient denunciar l’autor de l’obra i, subsidiàriament, els responsables d’ARCO, i ho ha fet, atenció, amb l’argument de que “ofèn greument l’anterior cap d’estat (…) algú que mereix respecte tant per haver estat cap d’estat com per estar mort”.

És sorprenent la sansfaçon d’aquesta gent. Mereix respecte un cap d’estat que ho va ser tota la vida en virtut d’un alçament militar, d’una guerra civil i d’una brutal repressió? Que mai no es va presentar a unes eleccions democràtiques? Mereix respecte algú que ja no és viu, però que va ser, indirectament, el responsable de la mort de centenars de milers de persones, des de les primeres víctimes de la guerra civil fins als afusellats del 1975? De quin respecte parlen? Del que Franco (no) va tenir amb els seus súbdits? Quina barra!