Les aigües turbulentes

La Vanguardia informa avui que l’equip directiu de la Universitat Pompeu Fabra s’ha gastat 6.300 euros en una reunió de cap de setmana. La factura incloïa 22 habitacions d’hotel (un hotel bo, La Mola), un sopar en un restaurant encara més bo (L’Obac) i les despeses d’organització de la trobada que, pel que sembla, era importantíssima.

No cal ara treure el suat tema de la “xocolata del lloro” per criticar aquest tipus de despeses. És cert: sis mil euros, en el milionari pressupost d’una universitat, no semblen gran cosa i estalviar-los no hagués representat pràcticament res en el balanç anual de l’entitat. Però cal criticar-ho pel que té de poc exemplar. Vivim temps de crisi i les retallades, més dures o menys, inevitables o no tant, s’han generalitzat en tots els àmbits, sanitari, social, pensions, sous públics, a tot arreu. Ens pensàvem que les retallades havien començat per despeses més supèrflues, com ara nits d’hotel (se suposa que només per dormir), però ja veig que no.

Ja fa temps que penso que un dels sectors on algú hi hauria d’entrar a sac, ara que tothom és tan primmirat (i amb raó) amb l’economia, és el de les universitats. No dic que siguin una disbauxa, però tinc la sensació que poden ser administrades molt millor. La recent designació d’una mena d’interventor per part de la Generalitat, rebut amb grans esgarips pels rectors, és una mesura en la bona direcció de posar seny també en el món acadèmic. I estaria bé començar pel més senzill: introduint una major frugalitat en el funcionament dels seus equips directius.