S’ha fet públic un nou estudi sobre la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Després de donar diverses xifres absolutes i relatives pel que fa als mitjans de transport, arriba a la conclusió de que els barcelonins abusen del vehicle privat per fer els seus desplaçaments a la feina o als estudis, i que les carreteres no poden ampliar-se i allargar-se indefinidament.
No en fa d’anys que es diu això! Per descobrir aquesta sopa d’all no feia falta cap estudi.
El que passa a la conurbació barcelonina és fantàstic. Per analitzar el fenomen, cal abandonar els camps de la mobilitat, l’enginyeria i l’economia per anar a parar al terreny de la psicologia de masses. Només un expert psicòleg ens donarà una explicació de perquè més d’un milió de ciutadans es lliura diàriament a l’exercici masoquista de preferir desplaçar-se en automòbil (retencions-despeses-contaminació-difícil aparcament) i no en transport públic. No negaré que aquest també té alguns problemes: l’autobús, sense anar més lluny, també és lent per culpa… dels cotxes. Capítol a part són els trens de rodalies, que algun dia estaran gestionats amb dos dits de seny. Funcionin bé o malament, el metro, el tramvia, l’autobús i el tren de rodalies no presenten els inconvenients del vehicle privat i el que necessiten és un increment en el seu ús, que creï una dinàmica de més inversions i, per tant, una millora en el servei.
Com deia la Trinca, ara ressuscitada, "i és que els terraquis (els automobilistes) són uns pallussos, tenen un rollo molt mal muntat".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!