Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Un dia d’aquests trien les noves set meravelles del món. Una collonada com una altra, d’iniciativa privado-mercantil. La UNESCO ja ha posat les coses al seu lloc. És impossible fer un rànquing de tots els monuments del món, no se sap amb quins criteris. La moguda s’inscriu en aquesta moda d’esbrinar qui és el millor escriptor de la història, les cent pel·lícules imprescindibles o l’espanyol més important (marededéu…).
Com a contrapunt al catàleg que surti elegit (discutible i discutit), oposo la meva pròpia selecció: set paisatges o monuments que a mi, i no em pregunteu perquè, em van fascinar quan els vaig visitar:
1) Praga, en el seu conjunt: per a mi, la ciutat més bella del món
2) Les restes maies de Tikal, a Guatemala, emmig de l’espessa vegetació
3) La Torre Eiffel (em sembla que està nominada a la llista "oficial") sempre m’ha atret, ja des de petit
4) La ruta de les casbah, al Marroc: de matinada, el paisatge d’estrelles, palmeres i fortificacions, i de fons, música d’òpera, és sublim
5) La catedral de Colònia és preciosa i he tingut el privilegi de visitar-la en quatre ocasions diferents
6) El perfil d’Istanbul (l’skyline, que dirien els cursis), amb les seves nombroses mesquites
7) I, escombrant cap a casa, el monestir de Poblet, al vespre, quan els darrers raigs de sol cauen sobre les pedres daurades, és al-lu-ci-nant
Tothom té set meravelles per explicar, però no trobaríem dues persones que hi coincidissin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!