[Avui és el dia de la poesia; doncs aquí en teniu una] Escolta, Espanya, la veu d’un fillque et parla en llengua no castellana;parlo en la llengua que m’ha donatla terra aspra:en’questa llengua pocs t’han parlat;en l’altra, massa. T’han parlat massa dels saguntinsi dels que per la pàtria moren:les teves glòries i els teus records,records
La relació entre mitjans de comunicació i política, sempre complicada, torna a produir un episodi que ens farà bullir l’olla uns quants dies. El periodista Jordi Barbeta, de La Vanguardia, mitjà habitualment a bones amb el poder, ha estat amenaçat per un dels capos de comunicació de la Generalitat en uns termes vergonyosos. L’episodi s’inscriu en aquest conjunt de fenòmens
Avui és 15 de març. Compte amb els idus de març! li van advertir els àugurs a Juli Cèsar. Quan va arribar el dia, el seu fill (Tu quoque, fili mihi?) i companyia el van deixar sec. Què ens estan deixant els idus del 2007? Fem un recompte de notícies: El Congrés de Diputats ha
Prosegueixo la meva particular volada de coloms sobre la ciutat de Tarragona i les seves expectatives de cara a les eleccions locals del maig. Parlem avui de cultura. La ciutat ha estat governada en els darrers anys per un ajuntament que s’ha dedicat a frenar projectes d’envergadura cultural en espais emblemàtics, sempre amb el rerefons,
El bloc d’avui em resulta molt fàcil de redactar. Simplement, em remeto a l’article Independència, de Vicent Partal, editat al mateix Vilaweb. En recomano la lectura, perquè expressa molt bé una idea que defenso: la independència del nostre país no és només una il·lusió o un exercici de coherència o de fidelitat, sinó també una necessitat. Ara no és
Ahir deia que el Nàstic podria donar una sorpresa. I l’ha donada, guanyant al primer (segon) de la classificació. "Moraleja": mai no s’ha de perdre l’esperança.
A Tarragona la tenim molt llarga. La bufanda del Nàstic (nota pels fangues: el Nàstic és el Gimnàstic, el club de futbol de Tarragona). Demà al migdia es tallarà i repartirà la bufanda més llarga del món, no-sé-quants-quilòmetres. Es de color vermell (que tothom en diu grana, erròniament), publicitada per una coneguda marca de cervesa. Pobre Nàstic,
Josep Maria Espinàs ha complert 80 anys. Es tracta d’aquelles persones que superen la dimensió estrictament professional, en aquest cas l’escriptura, per esdevenir tot un referent cívic. En efecte, Espinàs no només és un bon escriptor i periodista sinó també un model del què hauríem de ser tots plegats. Els seus articles diaris, primer a l’Avui
Avui se celebra el dia de la dona treballadora. Malament quan un col·lectiu, causa o situació social necessita un dia. Vol dir que els altres 364 no ens sensibilitzem per la qüestió. Sempre he estat en desacord amb l’ús del terme "dona" per assolir la igualtat legal i social dels dos sexes. Si som iguals
Ja disposo d’ADSL. Al·leluia! El meu ordinador ja no és de rodalies, sinó un TGV (bé, tampoc cal exagerar…). Ja no comunico quan em truquen. El segle XXI ha entrat per fi a casa meva. Ho participo a tots els meus amables lectors.
Acabo de sortir al balcó de casa i una desagradable olor m’ha entrat per les narius: un flaire que recordava vagament una barreja d’aigües fecals i de ventositats humanes. Sabeu quan un nen petit "s’ho fa" a sobre? Doncs això. Es tracta d’un dels problemes que patim a Tarragona: són gasos procedents del complex petroquímic
Aquest vespre, a l’antiga Audiència, el candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona, Sergi de los Ríos, ha pronunciat una conferència sobre la ciutat i el seu futur. No ha estat pròpiament un mitin ni una presentació del programa del partit, però la proximitat dels comicis ha tenyit l’acte, inevitablement, d’un aroma electoral. Tarragona espera expectant
Acabo de veure un reportatge de Trenta minuts (TV3) sobre la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els que encara no estan prou convençuts de la necessitat de potenciar el transport públic (em temo que n’hi ha més del que seria desitjable) haurien de visionar el programa. Sabíeu que cada dia laborable entren i surten de Barcelona
Aquesta nit la Lluna, la nostra lluna, la nostra, estimada amiga la lluna, aquesta nit, dic, se’ns en va una estoneta. Es tenyirà de fosc i deixarà d’oferir-nos la seva llum captivadora i misteriosa. Però serà per poc temps: en qüestió d’hores tot tornarà a la rutina. Quantes vegades vivim eclipsis a la nostra existència?
El president del govern ha tingut el detall de fer-nos una curta visita. Es tractava d’oferir algun tipus de resposta a la greu problemàtica que en matèria d’infraestructures pateix Catalunya de fa anys i anys, especialment l’aeroport del Prat i les línies de rodalies de RENFE. La seva intervenció ha consistit en un conjunt de