Avui he estat a Calafell, una de les moltes poblacions que celebren la Pasqua amb les Caramelles. Qui pensi que es tracta d’una tradició carrinclona i periclitada va errat: és més viva que mai i a la població on les he presenciat ens han sorprès interpretant un swing. El moviment caramellaire ha evolucionat, integra homes i
Que l’existència de nous mitjans de comunicació (televisions per satèl·lit, internet, etc.) no fa massa gràcia als poderosos és cosa sabuda. Un dels casos més flagrants de censura política és la que pateix internet a la Xina. Una web holandesa (www.greatfirewallofchina.org) ens ofereix ara la possibilitat d’experimentar el que pateixen els internautes xinesos quan proben
El govern de la Generalitat vol que els catalans siguem feliços. Fins aquí molt bé. Però a més a més vol saber què és oficialment la felicitat i acumula informes i comissions per esbrinar-ho. Què tal la següent pluja d’idees?: sobirania – independència – gestió dels nostre recursos – eficacia en la gestió dels recursos públics
Keith Richards, aquell cantant dels Rolling Stones amb la cara de depravat, confessa haver esnifat les cendres del seu senyor pare. Segur que s’ha restablert de la caiguda del cocoter? *** Paris Hilton, la dilapidadora hereva de l’imperi hoteler del mateix nom, ha estat elegida "la dona més tonta dels Estats Units". Vas per bon
Els indocumentats de torn han endegat una campanya de boicot a les botigues de la Cooperativa Abacus. El motiu? Agafeu-vos: venen joguines fabricades a Israel. La informació surt a l’E-notícies d’avui i tots els comentaris dels internautes van en el mateix sentit: anem a comprar a Abacus. Jo també m’hi apunto. Ai, aquests pijo-progres… ***
Com podeu veure, el meu article d’avui ha sortit en català i en aranès. La versió en aquesta segona llengua, que desgraciadament no domino prou, ha estat possible gràcies al traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant que podeu localitzar a http://xixona.dlsi.ua.es/prototype/ca/ Com podetz veir, eth mèn article d’aué a gescut en catalan e en
Aué è agut era oportunitat d’assistir, per rasons professionaus, a ua charrada sus er aranés, eth sòn marc legau e era situacion sòcio-lingüística. L’impartie Jusèp Loís Sans, cap deth Departament de Cultura e Ensenhament deth Conselh Generau d’Aran, e ac a hèt integralament en aranés sense problèma de cap tipe, en ua naua demostracion que sonque
Avui he tingut l’oportunitat d’assistir, per raons professionals, a una xerrada sobre l’aranès, el seu marc legal i la situació sòcio-lingüística. La impartia Jusèp Loís Sans, cap del Departament de Cultura i Ensenyament del Conselh General d’Aran, i ho ha fet íntegrament en aranès sense problema de cap tipus, en una nova demostració que només
Demà fa vint-i-cinc anys exactes que vaig acabar la mili. Sembla mentida com han canviat les coses en aquest temps. En aquella època no tant sols hi havia exèrcits de lleva, sinó que tot el procés del servei militar era sorprenentment anacrònic, començant pel vocabulari (la caja de reclutas, els mozos de reemplazo o la
Des de la formació del nou govern d’Entesa (el segon tripartit per als seus enemics), s’ha acusat a Esquerra d’observar un exagerat silenci o bé una actitud excessivament prudent davant de les noves males notícies procedents de Madrid (laminacions competencials, mals auguris per l’Estatutet, etc.). Doncs bé, amb l’oportunitat que el caracteritza, el partit ha
És el nombre exacte de mots que incorpora la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans. La primera versió, del 1995, va aparèixer amb notables incorreccions o mancances, de les quals se n’ha fet ressò setmanalment en Víctor Ripoll a les pàgines d’El Temps, amb esperit notarial. Seixanta-nou mil nou-centes vuitanta-vuit paraules parlades o
Avui Europa fa cinquanta anys. A veure si ens entenem, Europa fa molts segles que existeix, vull dir que avui fa cinquanta anys que es va signar el Tractat que va donar forma al gran objectiu d’una Europa unida políticament i econòmica. La idea era bona, els condicionants històrics del moment (seqüeles de dues guerres mundials, nou ordre
Doncs sí, jo també parlaré de Lluís Llach. És una llàstima que es retiri (bé, ja veurem què passa els propers anys…). Es tracta d’un cantant molt present a la meva vida. M’és grat fer una mica de memòria i compartir-la. La primera cançó que vaig sentir i cantar va ser Cal que neixin flors
La llengua catalana lliura l’enèssima batalla al País Valencià. Aquest cop tornen a ser els repetidors de TV3. Si no hi posa remei una decisió intel·ligent de darrera hora, s’emmudirà un mitjà de comunicació en un territori on es parla la mateixa llengua que el mitjà. I ho perpetreran els que s’omplen la boca amb
El festival políticojudicial que ahir va tenir com a protagonista Arnaldo Otegui culmina un llarg raguitzell de despropòsits, que van començar quan el polític va ser acusat d’enaltir el terrorisme (sic) pel fet de participar en el funeral d’una militant d’ETA. Quatre anys després d’aquell fet, i amb tot un joc político-jurídic del gat i la