Les aigües turbulentes

La victòria del candidat progressista Gabriel Boric a les eleccions de Xile, diumenge passat, ha estat celebrada en el nostre petit racó de mon. Amb tota lògica, perquè el tal Boric, que té ascendència materna catalana, en el seu moment es va mostrar crític amb la repressió espanyola que vam patir l’1 d’octubre de 2017. És una mostra casi anecdòtica de solidaritat a la nostra causa, però ajuda a internacionalitzar-la en un àmbit geogràfic que no és l’europeu i per tant no se li presta l’atenció deguda. És la segona bona notícia que rebem en pocs dies fora de les fronteres principatines. Recordem que el primer ministre francès, el català Castex, va fer una defensa pública del model d’immersió lingüística a Catalunya Nord. El segon mandatari de la jacobina França, a favor d’una de les seves llengües minoritzades!, mentre aquí el lamentable afer de Canet de Mar ha seguit rebent atacs, burles o, en el millor dels casos, gèlids silencis de part dels nostres suposats “amics”.

Les bones notícies sempre venen de l’exterior. També n’acabaran venint de la pertinaç i discreta acció diplomàtica dels nostres eurodiputats i de l’hàbil estratègia de l’equip jurídic que els defensa davant les successives instàncies processals. En contrast, a l’interior del país, les seves institucions autonòmiques i els dirigents de partits i entitats ofereixen un lamentable espectacle de desunió i falta de visió estratègica. Ni l’amenaça de nous embats repressius, ni la importància d’atendre el “dia a dia”, ni tan sols la reviscolada pandèmia han de ser excuses perquè els representants de l’independentisme, tots, posin fil a l’agulla i ofereixin al conjunt de la societat (perquè a tothom afecta) un futur esperançador pel que fa al procés d’alliberament nacional.

No s’ha dit prou: Boric, encara que és un candidat d’esquerres i ideològicament equiparable a Podem o als Comuns, representava una àmplia coalició que agrupava totes les formacions democràtiques per fer front al candidat pinochetista. Tots units, superant diferències ideològiques, per un objectiu que diumenge es va assolir. Una lliçó que ens ve d’aquell país andí tan entranyable, la convulsa trajectòria de la qual tan va marcar la meva generació.

[Imatge: derecho-uchile.cl]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!