Les aigües turbulentes

Burgos ha estat notícia aquesta setmana per la raó més inesperada. Els aldarulls produïts durant diversos dies al barri de Gamonal (topònim que ha provocat deplorables jocs de paraules per part de la premsa ultra) han descol·locat l’opinió pública, que no para de preguntar-se com en una capital de província castellana (molt capital, molt de província i molt castellana, segons assegura el tòpic) passin coses que només passaven fins ara als centres urbans o barris perifèrics de les grans ciutats.

No conec al detall, naturalment, ni els precedents ni les circumstàncies que han rodejat la protesta veïnal, que sembla ser causada per l’elevat cost d’una obra urbana que, en principi, havia de beneficiar una població que, a la seva vegada, pateix les mancances socials i les retallades, com a tot arreu. 

El cas és que allí ha petat la cosa i ara han sorgit per totes bandes manifestacions més o menys espontànies en solidaritat amb Gamonal. Un barri que ningú no coneixia d’una ciutat perduda a la Meseta té ara els seus deu minuts de glòria informativa i d’atenció peninsular quan, com ja he dit, no coneixem amb exactitud perquè les coses han arribat a aquest extrem. Però és igual: una població castigada per la crisi i l’atur, revoltada contra unes costoses obres, projecte d’un ajuntament del PP, amb contenidors cremats i joves detinguts és massa llaminer per deixar de muntar les corresponents protestes a moltes altres ciutats, com si de franquícies es tractés.

Al final, l’alcalde ha fet marxa enrera i ha decidit paralitzar definitivament les obres de l’avinguda i del pàrquing. De tot plegat només m’interessa extreure una conclusió. Com que la protesta ha estat contundent i violenta, i ha transcendit l’àmbit regional, l’Ajuntament ha decidit rendir-se, cosa que no hagués fet si la contestació ciutadana hagués estat pacífica i democràtica. Pèssim missatge s’ha donant a la societat de cara a futures protestes, doncs.

[Imatge: www.publico.es]