Les aigües turbulentes

Que sí, que ja ho hem ‘pillat’: aquest Nadal serà diferent. Ni concentracions familiars, ni desplaçaments, ni grans dispendis econòmics… i tots amb mascareta, mans netes i aquella mirada, entre paorosa i de resignació, que ens dirigim mútuament els vianants quan ens creuem pel carrer. Aquest Nadal serà diferent i, sense sorpresa per la falta d’originalitat, així ens ho fan saber reportatges informatius i felicitacions digitals.

També serà diferent, i per tercer o quart any consecutiu, per als nostres nou presos polítics, per a la resta de represaliats del procés (dos mil i escaig) i per a tota aquella part de la ciutadania que ens solidaritzem, ni que sigui de forma modesta, amb les víctimes del vergonyós comportament antidemocràtic de l’estat espanyol. Per a tots ells, el meu record, el meu agraïment i el meu desig que les festes nadalenques de l’any que ve siguin ja com les de sempre.

Només faltaven el Covid i la repressió política per enyorar encara més el Nadal de la infantesa. El dels anys seixanta, el de la Barcelona de carrers i aparadors il·luminats, el de l’avet gegantí davant de can Jorba, el del Salón de la Infancia (entranyable institució vintage) o el de la cavalcada de Reis vista d’un privilegiat balcó de la Gran Via. Unes festes innocents, lliures de preocupacions, sense més neguit que aconseguir dormir la màgica nit del 5 de gener mentre “sentíem” uns inexistents sorolls al balcó de casa. Aquell Nadal no era diferent com el d’enguany: era igual, així ens agradava, així el vivíem i així el recordem. Que torni.

Bon Nadal a tothom!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!