Nou alcalde

Ha costat una mica. Després de 72 anys, Barcelona torna a tenir un alcalde d’una formació no sucursalista (ja no s’usa gaire aquesta paraula, però el concepte és més viu que mai). Serà Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Darrera aquests cognoms un pèl rimbombants s’hi amaga una persona, diuen, molt planera i de tracte fàcil. Li farà falta aquest tarannà perquè la seva tasca diària no serà senzilla: persones, barris i sectors econòmics tocats per la crisi, les mil reivindicacions veïnals habituals (amb crisi o sense, sempre falten voreres i quan n’hi ha, no estan mai prou netes), una posició dèbil davant un PP prou envalentit i davant una esquerra a qui li costarà oblidar els trenta i tants anys de poder…

Ja no visc a Barcelona, però en sóc fill i procuro seguir tant com puc la vida política i social de la nostra capital. Per tant, també tinc dret a formular-li demandes com si fos un veí més. Demano al nou alcalde que faci tot el possible perquè la ciutat sigui més nostra (que cadascú interpreti el que vulgui amb aquesta paraula), més humana, més neta, més silenciosa… Amb més tramvies i menys cotxes, amb més botigues vives i menys locals per llogar, amb més festes populars i menys muntatges estranys, més fidel a la seva història però també amb més projecció de futur que mai.

Que l’inici del mandat de l’alcalde Trias i del seu equip, més enllà de la distància ideològica, curta o llarga, que ens pugui separar d’ells, representi també l’inici d’una nova era plena de progrés per la capital de Catalunya.

Un pensament a “Nou alcalde

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *