Els ciclistes (precisions)

El meu apunt d’abans d’ahir sobre els ciclistes va ser redactat amb una certa precipitació. Quan vaig acabar-lo ja vaig intuir que no hi havia abocat ben bé el què penso d’aquest mitjà de transport i un lector (David) m’hi ha fet algunes observacions, que agraeixo.

De la meva opinió al bloc podria deduir-se que estic en contra de les bicicletes i a favor de que prossegueixi l’imperi del cotxe a les grans ciutats. Res més lluny de la realitat: cal reduir de manera dràstica la presència d’automòbils als carrers a les zones urbanes, fet que permetria, com bé diu David, habilitar noves zones per a ciclistes que evitarien que aquests envaïssin, a vegades de forma perillosa, les voreres i carrers per vianants. Benvingudes siguin les bicicletes si han de substituir els cotxes, però com va passar quan aquests van proliferar a les ciutats (i carreteres) caldrà adaptar les normes a la nova realitat i fer-les complir. Ara no sé si n’hi ha, ni quines són, però veure ciclistes saltant-se els semàfors en vermell o passant alegrement d’una vorera a un carril motoritzat són el pa de cada dia. Qui visqui a Barcelona ho podrà corroborar.

I, pel que fa al tema del “postureig”, doncs sí, no puc evitar veure una actitud de “quedar bé”, victimista amb els cotxes i displicent contra els pobres diables vianants, com formant part d’una raça diferent, quan un determinat tipus de ciclista passa pel meu costat. No tots, eh? Caldria recordar-los que la bicicleta és un mitjà de transport, només això.