Pols d'estels

Experts de tot l’estat en qualitat ambiental, luminotècnia i contaminació lumínica participaran el pròxim 29 de novembre en la jornada ‘Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica‘ que se celebrarà en el Castell de Riba-roja de Túria, el Camp de Túria, organitzat pel nostre grup de treball Salvem la nit, i en el que participarà la Universitat de València, la Diputació de València i la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria en col·laboració amb l´Ajuntament de Riba-roja de Túria.

En principi la jornada està pensada sobretot per a tècnics municipals i regidors encarregats de la il·luminació. També per a gent interessada en el medi ambient, parcs naturals i en el problema del malbaratament de recursos energètics.

Aquestes jornades pretenen donar a conéixer la importància de l’establiment de mesures d’estalvi i eficiència energètica juntament amb la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica. La jornada és gratuïta però cal apuntar-se.

Per inscriure’s cal entrar a la web

http://projeccio.uv.es

Enllaç directe: Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica

El díptic amb tota la informació es pot descarregar en aquest enllaç.

Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que  il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.

Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions  del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).

El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.

En aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.

Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.

Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.

La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però  aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.

És molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.

Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.

A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.

Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.

El dia següent 21,  la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.

Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…

Fotos:

1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. /  Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco

Tal com vaig anunciar fa uns dies, divendres passat, dia 14 d’octubre, vàrem començar la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut humana. La nova Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va invitar per inaugurar el cicle de conferències científiques d’aquest curs.

És molt gratificant veure com des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Així que divendres, davant d’una seixantena de persones, vàrem parlar a la gran sala de plens del Castell de Bétera de les conseqüències de l’excés de llum nocturna que omple els nostres carrers i que ara va a empitjorar amb l’entrada massiva de la tecnologia Led, generalment de color blanc.

Com ja he dit nombroses vegades en aquest bloc, aquests leds blancs presenten un gran pic d’emissió en la banda del blau que afecta sobretot els insectes nocturns. A més a més l’exposició a aquest tipus de llum inhibeix la producció de melotonina en humans, afectant, en conseqüència el son, i causant altres efectes sobre la salut humana.

Molts municipis estan canviant la il·luminació només per l’estalvi energètic però no en saben res dels efectes nocius i/o no els tenen en compte.

La xarrada acabà amb un llarg torn d’interessants preguntes que demostren l’interés del públic pel tema. Cal destacar les preguntes que es feren al voltant dels efectes de l’ús del mòbil i tablet pels adolescents al llit abans de dormir.

En acabar la xarrada estava prevista una observació astronòmica de la Lluna i els planetes però els núvols cobrien pràcticament tot el cel amb la qual cosa el sopar previst als peus dels telescopis es va traslladar a l’Ateneu.

El nostre grup de treball Salvem la nit vol agrair l’amable tracte que l’Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va dispensar

Fotos: Diversos moments de l’acte.

Dimecres passat, dia 1 de juny, ens trobàrem a Meliana, en el marc de la Setciències, la Setmana de la ciència i el medi ambient d’aquesta localitat de l’Horta, per parlar de la manera responsable i sostenible d’enllumenar la ciutat. Aquesta primera setmana pensada per acostar la ciència a la societat ha estat organitzada per l’equip de Medi Ambient format per Maria José Bayarri i Xesco B. Martínez.

La xarrada que va tindre lloc a l’Institut Municipal de Cultura (IMC), va ser presentada pel regidor de Medi Ambient, Pere Cano, que destacà la voluntat del municipi d’anar millorant els llums dels carrers, com ja s’ha fet en els carrils bici del municipi amb la instal·lació de leds amb baixa temperatura de color.

Entre el públic s’hi trobaven gent coneguda i que em va fer molt feliç retrobar com ara Rafa Pla, antic professor de la facultat de Matemàtiques i company de departament, i Rosa Boyer, estudiosa dels rellotges de Sol.

En la xarrada, una vegada explicats els fenòmens físics que causen l’excés de llum, l’emissió incontrolada i sobre tot l’allau de leds de llum blanca (amb un fort component en el blau), ens centrarem en els problemes mediambientals produïts per la contaminació lumínica, en el que els insectes són els primers afectats.

Els efectes de la contaminació lumínica, però, no s’aturen ací, sinó que estudis recents  demostren que l’excés de llum per la nit, i sobre tot l’emissió de llum amb alt contingut blau, és un potent cronodisruptor. La llum nocturna inhibeix la producció de melatonina durant la nit, una hormona que regula els ritmes circadians. Molts estudis han trobat relacions sòlides entre el treball a torns nocturn i la llum durant la nit amb el risc de patir alguns tipus de càncer (pit, pròstata), diabetis, malalties cardíaques i obesitat.

Les solucions als problemes de la contaminació lumínica són fàcils però demanen la conscienciació de la població. Cal disminuir l’excés de llum nocturna i no emetre cap al cel però el gran perill ara són els leds blancs que són venuts com a mitjà ràpid per a l’estalvi energètic de les arques municipals però que amaguen un efecte devastador per als ecosistemes i la salut humana. La població ha de ser crítica amb el tipus de llum que tenen a la porta de casa.

I és que Meliana és el famós poble que utilitzà l’anterior president de la Diputació de València per vendre els seus Leds blancs de canvi directe. Per això no dubtà en utilitzar una imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional per afirmar que els Leds no contaminen lumínicament. Però realment la llum de Meliana desaparegué per culpa d’un núvol. Aquest fet el denunciarem amb una entrevista que ens feren des del diari El Mundo València.

Com a herència de temps anteriors, ara Meliana té llum blanca per tot arreu, però, així i tot, la gent creu que hi ha poca il·luminació al carrer des de que el nou ajuntament ha baixat la potència. Cal fer molta feina encara per sensibilitzar envers la contaminació lumínica.

Imatges:

1.- Presentació de l’acte per Pere Cano.
2-4.- Diversos moments de la xarrada.

Fa uns dies m’entrevistaren per demanar-me l’opinió sobre el nou pla d’enllumenament de València. Encara que el pla és molt millor que el que s’ha fet fins ara a València, l’article no ha inclòs la meua proposta de fer-ho encara millor amb la instal·lació de leds de color ambre sense el nociu pic blau en el seu espectre.

—————————

Ni la Luna puede con la contaminación lumínica. Levante EMV, 6 de desembre 2015.

L’observatori astronòmic de València aplaudeix el pla per a renovar l’enllumenat després d’anys d’una «política nefasta».

Josep Bartual Roig | València

«Tenim detectors d’intensitat lumínica repartits per la ciutat i aquests ens indiquen que l’enllumenat de València és tan potent i contaminant, que ni tan sols quan hi ha lluna plena la intensitat es veu afectada. És a dir, ni la lluna pot amb la il·luminació d’aquesta ciutat». El revelador diagnòstic és d’un dels grans especialistes en la matèria, Enric Marco, astrònom del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i membre del grup de treball de Contaminació Lumínica de la UV.

Marco, que desenvolupa la seua labor científica en l’Observatori Astronòmic, situat en el campus de Burjassot, valora positivament el pla anunciat per l’Ajuntament de València per a substituir tot l’enllumenat de la ciutat per llums menys contaminants i de major eficiència energètica. «Almenys aquest equip de govern es preocupa per la contaminació lumínica», es felicita aquest tècnic superior d’astronomia, que considera que la política de l’anterior govern va ser «nefasta». «Fins ara la consigna era quanta més llum millor i s’han fet autèntiques barbaritats en aquest sentit. València brilla el doble que Madrid o Barcelona amb la quarta part de la població que tenen aquestes ciutats. Altres capitals com Berlín brillen menys que la nostra ciutat, fins i tot París no està tan il·luminada com València», assegura l’investigador.

Marco desmitifica la falsa creença que una ciutat menys il·luminada és més insegura. «No és cert, hi ha investigacions a Gran Bretanya i Estats Units, fins i tot alguna duta a terme pel FBI, que demostra que no hi ha correlació entre el nombre de delictes i la baixada de la intensitat de la llum. Quasi que diria que succeeix tot el contrari, ja que els delinqüents amb menys llum també tenen més dificultats. El que de debò influeix és que una zona estiga més o menys transitada, no la quantitat de llum en els carrers», sosté l’astrònom.

En opinió d’aquest especialista, una il·luminació correcta per a un carrer és aquella que permet «reconèixer les cares de la gent», però denúncia que a València «en moltes vies es pot llegir fins i tot a la nit el periòdic». Una altra de les qüestions importants unida a la sobreil·luminació de la ciutat és el dret de les persones a la intimitat. «Hi ha sentències que ja han condemnat als ajuntaments a baixar intensitats de llum o apagar-les perquè aquesta es colava en les seues cases, violant la seua intimitat. És alguna cosa que no podem obviar», afig.

També, Enric Marco és partidari que es regule l’ús de rètols lluminosos a la nit. «És increïble que encara moltes companyies mantenen tota la nit engegats els seus lluminosos, amb la contaminació que comporta. Ací a Burjassot, on està l’observatori, notarem moltíssim el gran lluminós que va posar una empresa fallida ja en Fira València», recorda.

Marco recomana per a la ciutat l’ús d’enllumenat càlid, i si s’opta per leds, que no superen els 3.000 kelvin de temperatura de color perquè com més gran és aquesta, la llum es projecta més blanca, la seua dispersió augmenta i, per tant, contamina més.

Publicat al diari Ni la Luna puede con la contaminación lumínica. Levante EMV, 6 de desembre 2015.

http://www.levante-emv.com/valencia/2015/12/06/luna-contaminacion-luminica/1351082.html

Ni la luna puede con la contaminación lumínica -Valencia Levante, 6 de desembre 2015.

La contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multidisciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa tres anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.

En el marc de la Universidade de Verán de la Universidade de Santiago de Compostela, els dies 2, 3 i 4 de Setembre de 2015 es van celebrar les Jornades sobre Contaminació Lumínica CONTAMINACIÓN LUMÍNICA: UNHA NOVA FRONTEIRA organitzades per Salvador X. Bará i Josefina F. Ling. Aquestes jornades s’emmarquen dins dels actes de l’Any Internacional de la Llum que s’han estant realitzant al llarg de l’any en la Universidade de Santiago de Compostela.  A més a més de contribuir a les jornades amb diverses ponències també vam aprofitar per mantindre la II Reunión Científica de la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica (REECL). La primera Reunió Científica es va celebrar l’any passat al Montsec.

L’objectiu d’aquestes Jornades realitzades a la Facultade de Óptica e Optometría va ser  oferir un espai d’encontre i de formació multidisciplinar sobre el problema de la Contaminació Lumínica, una nova frontera del coneixement amb repercussions directes sobre les decisions públiques en matèria d’il·luminació sostenible.

Els nous sistemes d’enllumenat públic estan substituint les tradicionals làmpades de sodi d’alta pressió que tenim als nostres carrers. Els Leds s’estan imposant a tot arreu només per l’estalvi econòmic que suposen en la factura de la llum. I la pregunta pertinent és aquesta: És suficient aquesta raó? O cal mirar els pro i els contres abans? Cal reduir l’emissió de CO₂ a qualsevol preu (mediambiental)?

Si bé aquest estalvi es interessant per a les economies malmeses dels ajuntaments, la instal·lació de Leds de llum blanca per a enllumenat vial s’està fent sense cap informe d’impacte ambiental, ni tan sols es planteja si tindrà afectacions. En les jornades de Santiago parlarem del tema, i de com la llum blanca, amb una forta component blava, té uns efectes comprovats sobre les ecosistemes terrestres i marins i, encara més, té una incidència directa sobre la inhibició sobre la producció de melatonina en humans.

Si ja està clar que la llum de sodi groga als carrers té els dies comptat, caldria estudiar si es pot il·luminar utilitzant la nova tecnologia Led amb la mínima afecció possible.

El Led PC Ambre és el més adequat per a zones de protecció mediambiental o astronòmica com els que s’han instal·lat a l’illa de la Palma a Canàries. També es poden instal·lar a ciutats si es pretén conservar el color tradicional groc dels carrers. El seu espectre d’emissió no té pràcticament cap emissió en la zona del blau i, per tant, és el menys nociu per als ecosistemes nocturns i, per suposat, per als humans.

La majoria dels ajuntaments, però, ja ha optat per abandonar el càlid color groc dels carrers i vestir les ciutats de blanc. Generalment s’instal·len Leds blancs freds, amb una forta component blava, altament nociu, en el seu espectre d’emissió. Aquest pic blau es pot minimitzar utilitzant Leds de temperatura de color molt baixa, de 3000K o millor 2700 K o inferior, normalment anomenats Leds càlids.

Però en Santiago es parlà també de les formes de mesura de la contaminació lumínica. Com a científic no ens serveix dir que “em sembla que hi ha molta llum” sinó que hem de ser capaços de “mesurar i dir quanta llum tenim”. Sense dades concretes no podem previndre ni solucionar problemes. Per això, a banda de presentar dades en xarxes com la Rede galega do Brillo do ceo nocturno  o la xarxa promoguda per la REECL, s’hi presentaren diversos dispositius per mesurar la contaminació lumínica des de terra o des de l’espai amb les imatges nocturnes des de l’espai amb el projecte Cities at night.

Algunes zones del planeta conserven encara la bellesa natural del cel estrellat i han de ser preservades. El municipi de A Veiga y Trevinca a Galicia ha obtingut la certificació Starlight, que l’avala com a destí turístic astronòmic. Els seus impulsors Óscar Blanco i Pablo Canedo ens explicaren la bellesa del lloc i com la climatologia (és una de les zones amb menor pluviometria de Galícia), l’altitud d’A Veiga i la foscor del cel van ser els condicionants perfectes.

Més prop de casa, Susana Malón ens contà els seus treballs sobre l’enllumenament d’Aras de los Olmos (els Serrans) per aconseguir una altra destinació StarLight. Cal recordar que tot l’Alt Túria valencià està en la zona d’afectació del gran telescopi instal·lat al Pico del Buitre a la Serra de Javalambre. A més a més en Aras es troben els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i els telescopis de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Susana ha fet un gran treball per aconseguir una il·luminació sostenible i sense afectació a l’astronomia.

El nostre grup Salvem la nit presentà dues ponències, una de la didàctica de la contaminació lumínica a partir de la nostra experiència en Expociència 2015 i una altra sobre els metalls tòxics presents en els dispositius d’enllumenat.

L’últim dia les Jornades es desplaçarem a Vigo, a Centro de Visitantes del Parque Nacional Marítimo-Terrestre das Illas Atlánticas de Galicia. Després d’una visita i explicació per part del seu director José Antonio Fernández Bouzas de la qualitat del cel nocturn en les Illes que formen el parc , ens tocà explicar en la ponència que tancava les Jornades els efectes de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes terrestres i marins. Les Jornades foren clausurades per la directora general de Conservación da Natureza, Verónica Tellado (Nota de la Consellería de Medio Ambiente)

Unes Jornades que han servit per aprofundir en un tema candent i del qual la gent no n’és totalment conscient. Ha de quedar clar que la contaminació lumínica no és un problema d’estalvi energètic. Els nous Leds també contaminen. Per això cal que s’utilitzen els que menor incidència tinguen sobre la vida silvestre i sobre la salut humana.

Informació:
Fullet en gallec: Contaminación lumínica: Unha nova fronteira
Fullet en castellà: Contaminación lumínica: una nueva frontera

Fotos:
1.- Enric Marco en la conferència Efectes mediambientals de la contaminació lumínica. Vigo, 4 de setembre 2015.
2.- Visita a l’Observatorio Astronòmic Ramón María Aller.
3.- Angel Morales ens parla de les bombes químiques de l’enllumenat públic. Santiago, 3 de setembre 2015.
4.- Trevinca, de la web de la Federació Gallega d’Astronomia i Radioastronomia.
5.- Acte de coenda a Vigo amb Salva Bará, Verónica Tellado i Jaime Zamorano.

Divendres 17 de juliol tornàrem a la Pobla de Benifassà, al bell mig del Parc Natural de La Tinença de Benifassà, per parlar de la problemàtica de la contaminació lumínica i de la plaga del canvi d’enllumenat públic amb LEDs de color blanc.

Convidats pel Parc Natural, i presentats per Alejandro, el seu tècnic, a les 8:30 de la vesprada ja estàvem preparats per explicar com enllumenar de manera sostenible, amb sentit comú, i interferint el mínim possible amb el medi ambient. Una trentena de persones, la major part del poble i de la comarca, però també molts visitants de les comarques veïnes, estigueren pendents de la nostra xerrada que començà amb el vídeo de la IDA Luces en la noche, i continuà amb explicacions de l’efecte de la llum artificial nocturna, primer sobre l’economia i l’observació del cel nocturn, per continuar amb l’efecte sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana. Una conferència per alertar del problema de la contaminació lumínica, l’anomenat costat fosc de la llum.

Durant la xerrada els xiquets presents tingueren l’oportunitat de participar en un taller de contaminació lumínica, en la que mitjançant retallables, animals per pintar i dibuixar i laberints, s’iniciaven en el problema de la contaminació lumínica.

En acabar de sopar el programa preveia una observació astronòmica per contemplar els objectes celestes. La Tinença és un lloc privilegiat per a l’observació del cel nocturn a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn. Observar per un telescopi atrau molt a la gent i els assistents a la xerrada en tenien moltes ganes. Aquest any si que va ser possible ja que el cel estava pràcticament ras, encara que uns amenaçadors núvols sortien per darrere de l’horitzó.

Així que en uns camps dalt de l’església del poble muntàrem el telescopi per admirar el cel de la Tinença. Una gran quantitat de públic es presentà per admirar el planeta Saturn i diverses nebuloses mentre amb el làser vaig fer un recorregut per les diverses constel·lacions, les seues històries, els planetes visibles, els moviments del cel i vaig acabar amb la mitologia del cel com ara les històries amoroses de Zeus amb Leda, la saga de Cassiopea i Andròmeda i l’Escorpí enviat per Zeus per matar Orió.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es troba al nord del País Valencià. Es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprén les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. Per accedir-hi la manera més directa i fàcil és a través de La Sènia, el Montsià.

Foto: Un moment de la xerrada a la Pobla de Benifassà.

Arran de la nostra presentació del mes de març al Centre Octubre de València dins del cicle “Tots plens de nit, buscant la llum“, Ximo Cardenal, membre de La Colla Ecologista La Carrasca d’Alcoi- Ecologistes en Acció, ens convidà, fa uns mesos, per repetir l’experiència i parlar del problema de la contaminació lumínica en la capital de l’Alcoià. A l’organització de la xarrada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció s’hi afegí també Astroalcoy (Agrupació Astronòmica d’Alcoi) per tal d’aprofundir en aquest problema i ampliar coneixements de cara a encetar un treball per reduir aquest tipus de contaminació.

Així que el divendres passat, 26 de juny, desembarcava en el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi per xarrar del costat fosc de la llum i de les conseqüències mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Si bé la gent ja sap que l’excés d’il·luminació suposa un malbaratament energètic i de diners, pocs saben que, a més a més, la pèrdua del cel estrellat suposa un greu problema ambiental. Una  filera de llums encesos durant la nit en una zona natural separa poblacions d’insectes, mata per esgotament o depredació una gran quantitat d’ells i, amb aquesta pèrdua de biomassa s’afecta greument l’existència d’altres animals que s’alimenten d’ells. En resum, un excés d’enllumenament implica una pèrdua de biodiversitat.

També vaig criticar la implantació ràpida de l’enllumenat LED sense cap estudi tècnic previ, només amb la promesa que estalvien, i sense cap avaluació ambiental, sembla.

En el torn de preguntes em contaren el projecte que proposà fa uns anys la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, un projecte d’il·luminació del barranc del Cint, a la Serra de Mariola. Una idea que la Colla Ecologista La Carrasca ja rebutjà per ser una agressió a l’ecosistema, especialment a la fauna nocturna i crepuscular, a més d’un malbaratament econòmic i energètic. És la típica idea que tenen alguns polítics que per “posar en valor” algun monument o paratge l’han d’il·luminar.

Les preguntes giraren també, com es natural, al voltant dels nous sistemes d’enllumenament basats en LEDs, generalment de color blanc, de la mà de les diputacions, especialment de la de València i de les expectatives dels nous governs dels ajuntaments respecte al medi ambient. El públic, format per gent molt conscienciada, ecologistes, tècnics d’il·luminació i treballadors del medi ambient va ser molt receptiu.

La conversa continuà en un restaurant proper, on amb Ximo, Tirs i Júlia compartirem unes hores d’agradable conversa.

Imatge: Dos moments de la xarrada. Enric Marco

Fa temps que ho teníem aparaulat però fa uns mesos no va poder ser. Ara, a la primavera, ens hem aplegat a l’IES el Quint de Riba-roja per parlar de cometes, del que ens ha aportat la missió Rosetta i dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient.

Davant d’un auditori d’unes cent persones, format per alumnes d’ESO i batxillerat, per pares i mares d’estudiants del centre i per professors, començarem explicant com els cometes després de ser considerats precursors de desgràcies van ser considerats membres de ple dret de la família del sistema solar. La història fantàstica de la missió europea al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko, l’orbitador Rosetta i el seu aterrador Philae, va centrar la segona part de la xerrada. La determinació de la proporció isotòpica de deuteri/hidrogen del cometa ha desinflat la teoria actual per la qual els mars terrestres provenen en gran part dels xocs d’antics cometes. La xerrada acabà amb l’explicació dels components orgànics trobats al cometa i l’olor pudent que fa per a un nas tan sensible d’un humà.

En la segona xarrada, més reivindicativa, tornarem a parlar del problema de la contaminació lumínica centrant-nos en les conseqüències que té per a la fauna i la flora, així com per a les persones l’excés de llum de les nostres ciutats. Els insectes amb un milió d’espècies és el grup animal més perjudicat. La majoria viuen a la nit i un sol llum encés en una zona natural actua com a trampa mortal.

Cap a les 21:00 férem una petita pausa per recuperar forces i a les 21:45 començà el taller de fabricació de cometes, com el que ha visitat la nau Rosetta. Utilitzant els seus components bàsics: aigua, terra i gel sec (diòxid de carboni congelat), i descartant utilitzar els components tòxics com l’àcid cianhídric (CNH) o el sulfur d’hidrogen (H₂S), molt verinós amb una típica olor d’ous podrits, construirem petits nuclis cometaris. L’escalfor d’una làmpada sublimava el gel sec dels nuclis i el gas CO₂ s’escapava a través de petites escletxes del material i formava uns dolls d’allò més vistosos, tal com passa en els cometes de veritat.

Els estudiants es meravellaven amb l’observació de la formació d’aquest dolls i feren moltes preguntes per entendre el fenomen. Això desconcertava els xiquets que obrien els ulls com a plats veient com eixia fum d’un cos ultracongelat. En el seu món quotidià el fum està associat a un cos calent que crema.

Per acabar les activitats estava prevista una observació astronòmica al pati de l’institut per observar la Lluna i Júpiter però, com últimament sol passar, l’aparició d’uns núvols ben gruixuts ens ho impediren.

Més informació: Construïm un cometa. L’anterior visita a l’IES el Quint. 13 desembre 2013.

Imatges: Nucli d’un cometa al laboratori. Enric Marco parla de cometes. Ángel Morales ens explica els efectes de la contaminació lumínica.  24 d’abril 2015. Enric Marco.

Dijous passat parlàrem dels problemes de la contaminació lumínica a la seu de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a la ciutat de Gandia, dins del cicle de conferències Dijous Astronomia.

La nostra xarrada, El costat fosc de la llum, començà parlant sobre l’aspecte econòmic de l’excés de l’enllumenament i com la planificació, el disseny i la correcta instal·lació dels fanals als carrers són fonamentals per l’estalvi econòmic, molt més que el simple canvi dels tipus de làmpades.

Per poder comprendre el problema, es va comentar l’espectre dels tipus de làmpades més usats per a l’enllumenament dels carrers. Mentre que la llum de sodi de color groc dels fanals no sembla tindre incidències medioambientals, els LEDs de color BLANC si que semblen tindre efectes nocius en els ecosistemes ja que la seua llum presenta un fort pic d’emissió en la zona blava de l’espectre.

Els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i els ecosistemes són objectes d’estudi per molts investigadors. El grup d’animals més afectat són els insectes, ja que hi ha més d’un milió d’espècies i a més és a la base de l’alimentació d’altres animals predadors. La irrupció descontrolada de llums nocturns en el medi natural divideix poblacions d’insectes, causa la seua mortalitat i afecta, per tant als consumidors secundaris.

Però l’aspecte que més interessà l’audiència va ser la incidència de la llum blava i de la component blava de la llum blanca sobre el sistema circadià dels humans. L’exposició nocturna a aquest tipus de llum inhibeix la producció de l’hormona melatonina i causa, nombrosos problemes de salut ja que la melatonina participa en la regulació d’una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.

Més de 40 persones estigueren atentes a les nostres explicacions i en la roda de preguntes la gent s’interessà sobre quin és el millor tipus d’enllumenat interior i sobre els LEDs de llum blanca que l’ajuntament de Gandia ha instal·lat fa poc als carrers.

Fotos: del Facebook de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i de Roger Mira. Amb permís.

Enguany és l’Any de la Llum. Aquest fet ens dóna l’oportunitat d’aprofundir en la divulgació de l’ús racional de la llum als carrer, tant des del punt de vista econòmic com ambiental i de salut.

Dimecres passat, 4 de març, vam ser convidat a parlar de les nostres recerques en el tema de la contaminació lumínica a l’Espai Ciència coordinat pel professor de Bioquímica Juli Peretó, dins de les activitats de l’edifici cultural Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València.  Amb la nostra xarrada començava el cicle de conferències Tots plens de nit, buscant la llum, dedicat a l’Any de la Llum que enguany se celebra a tot el món.

La nostra xerrada: La cara fosca de la llum: conseqüències per a la salut i el medi ambient va ser presentada per Fernando Sapiña. Ángel Morales, Joaquim Baixeras i Enric Marco, un rere l’altre anàrem desgranant els problemes d’un enllumenament irracional de les nostres ciutats.

Enric Marco començà fixant les claus del problema, que s’entén per contaminació lumínica, quins colors de  la llum l’afecten més, de quina manera la pol·lució causada per l’excés de llum no només té efectes locals sinó que afecta a paratges impol·luts a grans distàncies. Joaquim Baixeras explicà els efectes sobre el medi ambient. El grup animal més afectat és el dels insectes en ser molts sensibles a la llum blava. A més a més, en estar en la base de la cadena tròfica, la seua mortaldat afecta a d’altres animals. En una clara exposició en termes energètics comentà el que costa obtindre una papallona i com l’encesa d’un sol llum en una zona natural pot malmetre la inversió energètica realitzada. Acabà la seua part parlant dels efectes de l’excés de llum sobre la salut humana amb la inhibició de la producció de melatonina. Finalment Ángel Morales parlà de les bombes químiques de la il·luminació, de com la nova tecnologia LED no és tan eficient ni ecològica com ens la volen vendre.

Foto: Enric Marco, Joaquim Baixeras i Ángel Morales presentats per Fernando Sapiña. De @JuliPereto

Nota: El títol de l’apunt no és cap error. El nom del cicle és: Tots plens de nit, buscant la llum però realment nosaltres busquen la nit entre tanta llum…

Dimecres 4 de març a les 19 h parlaré del costat fosc de la llum al Centre Octubre de València juntament amb els companys Ángel Morales i Joaquim Baixeras. Esteu invitats a la sessió. Per parlar de tot el que volieu saber dels LEDs i que no t’atrevieu a preguntar. Demà, ens ho preguntes…

El costat fosc de la llum: conseqüències de la contaminació lumínica per a l’ambient i la salut

Per Joaquim Baixeras, Ángel Morales Rubio i Enric Marco

Grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica. Universitat de València

L’enllumenament públic nocturn ha permés que la vida dels humans no es reduesca només a les hores de llum natural. Tanmateix el seu abús ha generat un nou tipus de contaminació que ens furta un bé que sempre havíem posseït: el cel estrellat.

Els primers afectats foren els astrònoms, que no podien accedir fàcilment al seu objecte d’estudi. Però ben aviat els biòlegs s’adonaren que la irrupció descontrolada de llum artificial en el medi natural causa un gran efecte negatiu sobre la vida silvestre. Finalment, la recent introducció de la tecnologia LED de llum blanca en l’enllumenat públic, amb una forta contribució de llum blava, inhibeix la producció de melatonina, l’hormona reguladora dels cicles circadians, i com a conseqüència, també afecta la salut humana.

La contaminació lumínica és un clar exemple de com un gran avanç de la tecnologia humana pot tornar-se contra nosaltres si no hi posem mecanismes de control.

Programa complet del cicle Tots plens de nit, buscant la llum de l’Espai Ciència del Centre Octubre de València.

El mar de luz que nos ahoga. Publicat originalment en la secció valenciana de El Mundo, diumenge 11 de gener 2015.

Amb la llum elèctrica i la seua introducció en les cases i en els carrers, la societat humana es va alliberar de viure depenent del Sol i va poder augmentar les hores de vigília per a estar amb la família o tenir mes temps lliure. No obstant açò, el mal ús de la llum ha portat un efecte indesitjat: la contaminació lumínica, l’emissió de flux lluminós procedent de fonts artificials nocturnes amb intensitats, direccions, rangs espectrals (colors) o horaris inadequats. Els carrers es poden i s’han d’il·luminar, però amb límits. I quins són aquests? Doncs, amb l’ús de la llum estrictament necessària per a l’activitat habitual de la via pública. I no és necessari poder llegir un llibre en el carrer, veritat?

A més, per a tenir una bona i eficient il·luminació no n’hi ha prou amb l’estalvi energètic, sinó que s’ha de considerar també la seua afectació al medi ambient i a la salut humana.

Pel que fa a la il·luminació, qualsevol que siga el criteri que es trie, es pot afirmar que València està en el rànquing de les ciutats més contaminades del món. Per exemple, si es mira la producció de contaminants per efecte de la llum nocturna, València solament és superada per Chicago. Si es parla de lluentor, València és la més brillant d’Europa. I açò és així perquè en 20 anys la potència consumida ha augmentat un 300% i la despesa un 400%, mentre que la seua població ha crescut només un 2,5%.

El canvi massiu a LEDs blancs proposats per la Diputació no va a suposar cap millora i menys encara per al medi ambient, ja que aquests dispositius, a part de problemes tècnics i d’homologació, tenen efectes devastadors sobre els ecosistemes i la salut humana. Els LEDs blancs tenen un fort component de llum blava, que es dispersa més eficaçment en el cel nocturn, com ocorre amb el blau de la llum solar que, en dispersar-se més, dóna aquesta tonalitat al cel diürn. Per tant, els LEDs blancs contaminen més.

D’altra banda aquesta llum blanca en els nostres carrers també té efectes sobre la salut. El nostre cervell regula els ritmes dia/nit a partir de la presència o absència de llum blava ambiental. En la foscor, la glàndula pineal segrega melatonina, que regula processos cel·lulars, endocrins i fisiològics. Però si la llum blanca blavosa nocturna dels nostres carrers es cola per les finestres, s’inhibeix la producció de melatonina, causant insomni, augment del risc d’atacs de cor, estrès i malalties psíquiques, així com un major risc de càncer de pròstata en homes i de pit en dones.

En aquest 2015 que comença, declarat per l’ONU Any Internacional de la Llum, tenim l’ocasió de valorar les noves tecnologies de la llum, però també tenim la millor oportunitat per a exigir el control de l’ús racional, eficient i respectuós de la il·luminació nocturna.

El mar de llum que ens ofega

Enric Marco i Ángel Morales Rubio
Grup de Treball en Contaminació Lumínica. Universitat de València

El mar de luz que nos ahoga. Publicat originalment en la secció valenciana de El Mundo, diumenge 11 de gener 2015.

Imatge: Il·luminació LED a Palma de Gandia. La Safor. Crèdit: AM, amb permís.

Avui a l’edició valenciana de El Mundo, ha eixit la notícia de com la Diputació de València no dubtà en utilitzar una imatge nocturna de la ciutat de València, presa pels astronautes de la ISS, per a cantar les bondats del seu programa d’Eficiència Energètica, un programa de substitució directa de les làmpades de sodi dels carrers per LEds blancs. El problema és que si no s’està avesat a tractar amb aquest tipus d’imatges, després, passa el que passa… El periodista m’entrevistà dimecres passat sobre aquest tema …

J. Nieto. El Mundo. “Si ahora se conoce que los leds de la Diputación reducen la contaminación lumínica de la provincia de Valencia, se trata de un nuevo beneficio, con lo cual, el plan que pusimos en marcha hace dos años nos ha salido redondo”. Uno de los señuelos de Alfonso Rus para que los alcaldes adquirieran 30 millones de euros en leds -cuyo gran beneficiado ha sido su amigo de Xàtiva Vicente Quilis, propietario de Inelcom- fue que estas bombillas eran capaces de reducir la contaminación lumínica del Golfo de Valencia. Todo eran ventajas y en 2014 la Diputación usó unas imágenes tomadas por astronautas de la Estación Espacial Internacional para trasladar a la ciudadanía la conveniencia del plan de eficiencia energética. De los 30 millones de euros invertidos, al menos 13 han ido a parar a su empresa favorita.

Pero Rus no contaba con el trabajo de un grupo de científicos españoles que ha desmontado todos sus argumentos y ha sacado las vergüenzas, más aún, de un proyecto que el presidente de la Diputación habría cocinado un año antes de llevar a cabo la licitación con el propietario de Inelcom….

La part més sucosa està en l’article original…..Continua a l’enllaç…
Rus ‘manipuló’ fotografías de astronautas para vender leds, Juan Nieto, El Mundo, València, 11 de gener 2015

Imatge: València el 6 d’octubre de 2013 i la variació de lluminositat de Meliana. Universidad Complutense de Madrid, Universitat de València, ISS, NASA/ESA, PJ, El Mundo.