Que s’ho facin mirar els professionals de les enquestes i els sondeigs. Algun dia se n’haurà de parlar in extenso d’aquest negoci. Ni sorpasso de Podemos ni enfonsament de Convergència: no en van encertar ni una. Particularment significatiu va ser el fracàs del sondeig a peu d’urna que a les vuit del vespre en punt
Jo també hagués votat remain, però la realitat és prou complexa com per celebrar el resultat del referèndum d’ahir al Regne Unit o bé per plànyer-se’n, sense més consideracions o matisacions. I la notícia que ens despertava aquest matí en demana moltes, de matisacions. Abans que res cal felicitar el poble britànic, amb enveja molt
És tan greu que al final no passarà res. És més, em pregunto si el fet de que transcendeixin unes conspiracions de saló per empastifar els nostres partits no afavorirà electoralment el PP, almenys en determinats territoris de l’estat. No importa el ridícul que suposa un enregistrament al despatx del ministre, ni que un fiscal
Més enllà dels crispats actes electorals, de l’avorrible debat sobre el RUI i del vergonyós tripijoc de can Barça, el titular periodístic del dia ha estat la detenció d’Alejandro Cao de Benós per tràfic d’armes. Aquest peculiar personatge, conegut pel seu càrrec d’ambaixador “oficiós” del govern de Corea del Nord, és tarragoní (bé, de Vespella
Diverses entitats, entre elles de tan representatives i importants com Òmnium Cultural o la Comissió de la Dignitat, han expressat el seu rebuig a la consulta que el proper dissabte es farà a Tortosa en relació al monument franquista que s’alça impertèrrit al mig del riu Ebre des de fa no-sé-quants anys. No és que
Volia titular l’apunt “Les lliçons britàniques” però això no és possible perquè tinc per norma no repetir mai un títol i aquest ja el vaig fer servir una vegada per parlar d’Irlanda del Nord. El cas és que avui hem de tornar a sentir una sana enveja llegint les notícies que ens arriben de les
Empar Moliner ha cremat, oh escàndol, un exemplar de la Constitució espanyola, plana a plana, davant les càmeres de TV3 il·lustrant així el seu rebuig a la darrera ocurrència del Tribunal Constitucional. Ja sabeu: una norma legal que impedia durant els mesos d’hivern el tall de subministraments energètics, en cas d’impagament, resulta que és inconstitucional.
“Un tertulià del canal Intereconomía ha proferit greus insults a la consellera de Salut Marina Geli. Ja ho vaig esmentar ahir de passada però he pensat que calia fer alguna cosa i se m’ha ocorregut crear a Facebook un grup de suport a la consellera. Marina Geli no és que sigui una política que em
El president espanyol ha estat objecte aquest matí d’una broma radiofònica, ràpidament esbombada per tots els sistemes virals de comunicació. Un col·laborador d’un programa de Ràdio Flaix s’ha fet passar pel president Puigdemont i ha aconseguit sense cap dificultat parlar amb Rajoy. Posteriorment li ha revelat la broma i li ha agraït el fair play.
Els resultats de les eleccions espanyoles (no “generals”) d’ahir han tingut la virtut-defecte de fer que es replantegi novament tot el que fa referència al procés sobiranista català. Com que una força catalano-estatal, que ha guanyat aquí i té una presència no determinant però sí important allà, ha promès un referèndum, ara resulta que hem de desteixir part
Final de campanya electoral. És el dia de passar l’escombra: * Amb el debat d’ahir nit (a set!), TV3 es va rendir definitivament al sòrdid món de la cridòria tan ben representat a les televisions privades. Els candidats, parlant dos, tres… o tots set alhora, van ser incapaços d’articular un debat entenedor, mentre la directora-presentadora, una Mònica Terribes
Em sembla que ja ho vaig dir en l’anterior campanya electoral: m’agraden suficientment els debats electorals com perquè hi dediqui una part del meu preuat temps. Ahir el cara a cara entre Rajoy i Sánchez no va ser una excepció, malgrat correspondre a les eleccions d’un àmbit d’on molts, figura, hem desconnectat. De manera que
Avui toca parlar del conglomerat aquest progressista i catalano-espanyol que té tants noms i tantes sigles, però que tots tenim clar qui són. I toca parlar-ne perquè una de les seves veus més destacades, Ada Colau (que no és candidata) va deixar anar en un míting de Madrid (ciutat de la qual no és alcaldessa)
La darrera aportació dialèctica a la campanya electoral per part de Jorge Fernández Díaz, del PP (aquell senyor d’expressió avinagrada que és ministre d’Interior) ha estat afirmar que els partidaris de la independència són uns “il·luminats”. Ho diu ell, que l’altre dia confessà tenir una mena d’àngel de la guarda personal, de nom Marcelo, que l’ajuda
No crec que hagi passat per alt a qui hagi donat el vist-i-plau al disseny gràfic de la campanya electoral d’ERC. El cas és que ho ha deixat passar. Em refereixo als cartells amb l’eslògan “Som República”, on la distribució de les dues paraules fa que l’accent de “República” sembli una coma que separa les dues