Els candidats del PSC, CiU i PP a l’alcaldia de Tarragona s’han negat a participar en un debat de TV3 perquè, “oju” les orelles, compartirien plató amb partits que no tenen actualment representació a l’Ajuntament. El fet és especialment irritant quan ens assabentem que els seus col·legues de Girona o de Lleida sí que han
Abans eren les hemeroteques, ara també Youtube. La conservació de tota mena d’informació permet rescatar-la en el moment més oportú per uns i inoportú per altres. Si pot ser en campanya, millor. Per exemple, un video de l’Ada Colau rebentant no fa tants anys (exactament vuit) un acte electoral d’Iniciativa Verds, els seus actuals socis de
Albert Abelló és l’aposta convergent a les eleccions a l’alcaldia de Tarragona. Tenint en compte que es tracta d’un empresari que va començar en el ram dels congelats, sobta una mica el lema de campanya escollit, “Despertem Tarragona”, referit òbviament a la típica i tòpica, pretesa o real, abulia tarraconensis. Per dinamitzar la ciutat i la seva
Avui també ha estat una jornada electoral. Es tractava d’elegir els nous òrgans de direcció de l’ANC. Aquest matí el local de Tarragona presentava una considerable animació en el moment en què he anat a votar. El fet de que es presentessin dues candidatures al secretariat local, unit al bon temps, hi ha contribuït de ben
Potser és la primera vegada que em passa en els 37 anys que fa que voto: no sé qui carai introduir a l’urna el proper 24 de maig. Quina papereta, vull dir. Una papereta, mai millor dit, això de triar entre opcions diverses havent de sospesar simultàniament preferències ideològiques, actituds en relació al procés sobiranista, continguts dels
És la tercera accepció que he trobat al DIEC del mot fantasma i crec que és la que més escau a un dels ítems informatius d’aquesta setmana, les llistes de candidats presentades pel PSC i pel PP a nombrosos municipis i farcides de noms que no hi tenen cap mena de relació, ni de naixement, ni de
Llegeixo, amb un punt d’estupefacció (més que relativa, perquè ja tinc molta mili), que la candidata a l’alcaldia de Barcelona per un poti-poti de partits i associacions Ada Colau, posarà la seva cara a les paperetes, al lloc on la resta de formacions hi inclourà les sigles o el logotip. La idea no és original
En ocasió del tràgic accident d’aviació d’aquest matí, a l’ínclita vicepresidenta del govern espanyol no se li ha acudit altra cosa que comptabilitzar els passatgers “amb cognom espanyol”. Segurament que en el seu subconscient més profund, en la intenció d’aquella bona dona (o així) era parlar de ciutadans de l’estat espanyol, àmbit de la seva
El Tribunal Suprem espanyol ha rectificat la sentència de l’Audiència Nacional, també espanyola, sobre els greus aldarulls davant del Parlament de Catalunya i ha condemnat diverses persones a la presó. Gran escàndol, concentracions de protesta, numeret avui a l’hemicicle, intervenció del conseller de la cosa… Anem a pams. Quan hi va haver els incidents al
La presidenta en funcions del Congrés espanyol, Celia Villalobos (l’andalusa aquella de les vaques boges) ha estat enganxada in fraganti jugant al Candy Crush en el transcurs d’una plúmbia intervenció del cap de files del seu partit, Mariano Rajoy. Gran escàndol. No és la primera vegada que passa, això d’immortalitzar diputats fent mots encreuats o
Ahir parlàvem del discurset de Rita Barberá del passat diumenge i de les seves seqüeles i conseqüències. L’endemà, la intervenció d’una altra dona ens deixa també una barreja de vergonya i tristesa. Em refereixo a la compareixença de Marta Ferrusola a la comissió del Parlament que investiga corrupteles diverses. Francament, per dir el que va dir
Rita Barberà, la temperamental alcaldessa de València, ha comès la temeritat d’adreçar-se a la multitud en valencià amb el resultat de tots sabut i vertiginosament amplificat per les xarxes socials. Dic “temeritat”, conscient de que el que caldria és felicitar-la per haver-ho fet després de portar dècades de batllessa a la ciutat del Túria sense
L’actualitat política ens ofereix avui dues notes ben interessants. Una, el PP es referirà a partir d’ara a Ciutadans/Ciudadanos només en la primera de les dues accepcions, recalcant així la procedència principatina de l’invent dels Rivera, Cañas i companyia. Dues, la web d’aquesta formació política ha eliminat la seva versió en català. Les dues notícies diuen
“Sóc optimista. No sembla gaire útil ser una altra cosa”. “El polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les properes generacions i no en les properes eleccions”. “Si el present tracta de jutjar el passat, perdrà el futur”. “Un fanàtic és algú que no vol canviar d’opinió i no pot canviar de
Quan es publiqui aquest apunt haurà acabat la multitudinària manifestació a París contra el terrorisme i a favor de les llibertats. Els luctuosos fets dels darrers tres dies han posat de nou a l’actualitat informativa les grans qüestions, els grans dilemes, els grans reptes que les societats del segle XXI, i en particular l’europea, tenen