No sé si va ser Oscar Wilde o algun altre pensador enginyós que va dir una vegada que quan una cosa es posa de moda, deixa de ser una moda. Més o menys aquest és el procés que està seguint el fenomen hipster, que va començar essent una moda (és a dir, original creació d’una minoria)
De nou una campanya electoral. Les acabaré avorrint, i mira que m’agraden. Més si és per escollir el parlament d’un país del que aviat desconnectarem (resem). Per tant, caldrà prendre-se-la amb una sana distància i amb certa ironia. Comencem amb la primera publicitat que vaig veure al carrer, la socialista. Les banderoles llueixen la cara de Pedro Sánchez, el
L’expressió “aquests quaranta anys” referida a la dictadura de Franco i que tant es va repetir durant la transició, cobra una segona vida justament avui. La mort d’aquell individu torna a ser una referència per parlar “d’aquests quaranta anys”. Recordo molt bé l’instant d’assabentar-me del “final biològic” (eufemisme que circulava en aquell moment) del dictador.
De nou el terror (sense cometes, Vilaweb, us ho demano) colpeja el cor d’Europa. Novament toca solidaritzar-se amb una ciutat i una societat. Novament toquen les accions necessàries però rutinàries: els llaços negres, les banderes a mig pal, els minuts de silenci, els dibuixos emotius a les xarxes socials i les previsibles declaracions dels alts
Cíclicament torna al primer pla de l’actualitat el drama de les persones que fugen de la guerra o de la pobresa per viure (o intentar-ho) entre nosaltres. Malauradament cal esperar unes situacions excepcionals perquè els mitjans informin primer i la nostra societat prengui consciència després de la magnitud del problema i de la dificultat per trobar-hi
O ex-monja: no sabem ben bé què és, ara que ja s’ha tret l’hàbit però encara no té el permís de Roma per dedicar-se de ple a la política, activitat mundana i pecaminosa com poques. Sigui quina sigui la seva categoria clerical, m’estic referint a Teresa Forcades, que darrerament ha tornat a estar al centre de
Com es deu dir l’antítesi de la jornada de reflexió, és a dir l’endemà d’unes eleccions? En podríem dir el post-partum? Bé doncs, aquestes són les notes personals que se’m van acudir en aquesta peculiar jornada. * Alegria per la pujada en vots, regidors i tota la pesca del denominat bloc sobiranista (atenció, que aquí es
Exercici d’especulació entre els amics. Heus aquí la porra que cadascú ha confeccionat, com si d’una final de futbol es tractés, dels resultats de diumenge a Tarragona. Podria ser que afinéssim més que algunes enquestes sense cap ni peus que darrerament apareixen a la premsa. PSC 8, CiU 4, PP 6, ERC 3, C’S 4,
Les diferents candidatures que es presenten als ajuntaments d’arreu del país aguditzen l’enginy per cridar l’atenció dels possibles votants, popularitzar sigles, fer conèixer propostes i familiaritzar cares de candidats. Avui comença a estar periclitat passejar-se pels mercats, petonejar criatures o repartir globets a la carpa de la cantonada. La publicitat a les xarxes socials és
Aquests són alguns candidats, bons amics en diferents moments de la meva vida, que m’hagués agradat votar però que no podré fer per raons territorials (que no ideològiques). El primer és Josep Felip Monclús, que encapçala la llista d’Esquerra a Tortosa. Metge, antic director dels Serveis Territorials de Comerç (quan el vaig conèixer), corredor de maratons… Serà un bon
Parlava ahir de la dificultat de localitzar els programes electorals de les principals forces polítiques. Avui he de matisar l’apunt d’ahir, perquè Esquerra em fa arribar l’enllaç del seu (programa, vull dir) a l’Ajuntament de Tarragona, que és aquest. Un complet document de 44 pàgines i 20 apartats que comprenen totes les àrees a què
Fent un vol virtual per les webs de les forces polítiques que es presenten a les eleccions de diumenge que ve a Tarragona, amb la intenció de documentar un apunt del bloc germà Propera parada…, vaig constatar el que ja em temia: la dificultat o impossibilitat d’accedir als programes electorals amb què compareixen les diferents
Si el crit de guerra de Convergència i Unió és “despertem Tarragona”, el d’Esquerra és “activem Tarragona”. De nou la idea de la ciutat mandrosa, apàtica i conformista. L’home cridat a encapçalar tan lloable i titànica tasca es diu Pau Ricomà i Vallhonrat, dos cognoms que ens anuncien que ens trobem davant d’un TTV (tarragoní de tota
Interdicció d’estelades en edificis públics, barroeres maniobres contra els mossos en el seu treball antiterrorista, intromissió judicial en el model educatiu per acontentar dues (o quatre) famílies, intents legals de reintroduir els toros per la porta del darrera… No són coincidències en l’espai ni en el temps. Les coses no passen perquè sí. Hi ha
Ahir, per fi, va arribar. Ansiós, vaig obrir la bústia de casa. Allí estava l’objecte del meu desig. El que feia temps que estava esperant amb candeletes. Era un sobre. El sobre del PP. Amb les mans tremoloses per l’emoció, vaig obrir-lo i… decepció, no hi havia el contingut que jo esperava, aquell que, sembla, el