El cel de juliol 2013
L’estació invita a eixir al camp, a gaudir de la nit envoltat d’amics o familiars. Però, a més a més, si ens trobem en un lloc fosc, lluny de les molèsties de les llums de les ciutats, podrem gaudir del cel dels nostres avantpassats i recordar la cultura que hem perdut.
Si aixequem, però, el cap cap amunt, ben tranquils, una hora després de la posta del Sol, podrem gaudir del Triangle d’estiu, amb Deneb, del Cigne, Altaïr, de l’Àguila i Vega, de la Lira, dalt del nostre cap a finals de juliol. El dia 1 d’agost podrem veure Vega exactament en el zenit a les 12 de la nit.
I, mirant cap a l’horitzó sud, la constel·lació gegant de l’Escorpí, guaita per damunt de l’horitzó, amb el seu ull roig encés, Antares, l’estel gegant roig tan gran com l’òrbita de Mart. I al final de la seua cua podem admirar, fins i tot a ull nu, el cúmul estel·lar M7, també anomenat cúmul de Ptolomeu ja que aquest astrònom grec el descobrí l’any 130.
El planeta Venus serà l’estel del vespre. Si mirem cap a l’oest després de la posta de Sol el veurem prop de l’horitzó. El dia 25 de juny passat el planeta formà una línia recta amb les estrelles Castor i Pòl·lux, (els Bessons) estant Mercuri situat a uns 6º al sud d’aquest estel.
Serà, però, en juliol quan el planeta bessó en grandària de la Terra jugue un joc de llums amb la Lluna i Regulus.
Els dies 10 i 11 de juliol una Lluna creixent molt fina se situarà en les proximitats del planeta. Heu d’esperar-vos, però, a que es faça fosc cap allà a les 22 h.
En el seu moviment sobre el cel nocturn, el dia 22, Venus se situarà molt prop de Regulus, l’estel principal de la constel·lació del Lleó. Estaran tan a prop que semblaran un estel doble, visible a simple vista.
El rei de la nit continuarà sent Saturn, el planeta dels anells. Ara mateix es troba sobre la constel·lació de Virgo i, per tant, només el podrem veure la primera part de la nit cap a l’oest ja que es pondrà ben prompte. El dia 16 de juliol la Lluna se situarà entre el planeta situat a l’esquerra i l’estel més brillant de Virgo, Spica, a la dreta (observeu la imatge d’aquest apunt). Un bon moment per aixecar el cap i identificar el planeta i l’estel Spica. Spica és, en realitat una estrella binària espectroscòpica. El seu nom fa referència a l’espiga de blat de la Verge. Per als romans l’estel simbolitzava la deessa de l’agricultura Ceres.
Finalment, per al matinadors, si mireu cap a l’est poc abans de l’eixida del Sol, cap a les 6:00 h del matí, podreu veure Mart que ja s’ha separat de les lluïssors solars. A final de mes, entre el 20 i el 24 de juliol el planeta Júpiter se situarà al seu costat. Matiners, podreu veure dos planetes d’una sola mirada!
Bon estiu.
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:
| Fase | Mes | Dia | Hora |
| Lluna nova | Juliol | 8 | 09 14 |
| Quart creixent | Juliol | 16 | 05 18 |
| Lluna plena | Juliol | 22 | 20 16 |
| Quart minvant | Juliol | 29 | 19 43 |
Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa del firmament el podeu tindre en francés.
Foto: Configuració de Saturn, Lluna i Spica el 16 de juliol 2013. Stellarium.