El cel de gener de 2014
Comença l’any amb una pluja d’estels poc coneguda, les Quadràntides. Provenen d’una regió del cel en direcció al nord-est, on abans se situava la constel·lació de Quadrans Muralis, avui suprimida, i que ara correspon a una zona entre Bootis i Draco.
La pluja de les Quadràntides es troba associada a l’asteriode 2003 EH i va tindre el seu màxim d’activitat la nit del 3 al 4 de gener, encara que es podran veure meteors fins al dia 12 de gener.
Si us l’heu perduda i en voleu veure una altra, esteu de sort. El cometa C/2012 S1 (ISON) va pràcticament desaparèixer en passar prop del Sol a finals de novembre passat. Tanmateix el dia 14 de gener la Terra passarà a través de la seua òrbita i recollirà materials deixats per la seua cua. Serà una nova pluja d’estels que alegrarà la vida als observadors. La llàstima és que la pluja coincideix amb la Lluna plena, cosa que dificultarà l’observació.
El dia 3 de gener la Terra va passar pel periheli de l’òrbita terrestre a les 16:30 h. Aquest és el punt més pròxim al Sol en el que el nostre planeta s’hi va situar a només 0.983 unitats astronòmiques (ua) (0.983 ua x 150.000.000 km/ua = 147.450.000 km).
No us sorprengueu que en el començament de l’hivern boreal, en el que ara ens trobem, és quan el Sol es troba més prop. És que realment el responsable de les estacions terrestres és la inclinació de la Terra i no la seua proximitat al Sol.
Continuant amb la nostra estrella, si mireu el Sol aquests dies, amb la protecció adequada, o bé espereu a la seua eixida o posta, quan l’atmosfera de la Terra filtra la llum solar, podreu veure una taca gegant en el Sol. La regió activa AR1944, que va aparèixer l’1 de gener, és una de les taques solars més grans d’aquest cicle solar. És tan gran que pot veure’s a ull nu, a l’eixida i posta del Sol. No ho intenteu a ple dia sense protecció, les conseqüències poden ser catasfròfiques per als vostres ulls. Encara que aquesta regió activa sembla tranquil·la, és possible que puga produir algun tipus d’erupció solar en els pròxims dies.
Després d’uns mesos en que el planeta Venus ens ha acompanyat durant els capvespres, ara cada vegada es troba més baix en direcció al sud-oest. De dia en dia anirà acostant-se a les lluors del Sol fins que el dia 11 Venus passarà entre la Terra i del Sol, sent totalment inobservable. Al cap de pocs dies tornarà a ser visible, però ja a la matinada, poc abans de l’eixida del Sol.
El planeta Júpiter rellevarà finalment Venus com a rei del cel. Cada vegada més brillant, arribarà a la seua distància mínima a la Terra el dia 5 de gener a les 22:04 h. Tindrem Júpiter en oposició al Sol, és a dir, Júpiter s’alcarà per l’horitzó est al mateix temps que s’amague el Sol per l’oest. Per això mateix tindrem el màxim d’hores per observar aquest planeta i redescobrir els seus núvols i les seues llunes.
Les condicions per a l’observació del planeta seran ara ideals, ben alt al cel i lluny de les boires de l’horitzó.
La nit del 14 al 15 de gener la Lluna se situarà a uns 5º a la dreta del planeta. Bon moment per a trobar-lo si no ho havíeu fet encara.
Mercuri, sempre situat prop del Sol, farà una aparició espectacular des del 20 de gener fins el 5 de febrer. Busqueu el planeta en direcció sud-oest al capvespre. El dia 31 de gener i el 1 de febrer una lluna ben fina s’hi posarà ben prop. Ara bé, només entre les 18:30 i les 19:30 h. Després serà massa tard. La Lluna i/o Mercuri ja s’hauran post.
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:
| Fase | Mes | Dia | Hora |
| Lluna nova | Gener | 1 | 12 14 |
| Quart creixent | Gener | 8 | 04 39 |
| Lluna plena | Gener | 16 | 05 52 |
| Quart minvant | Gener | 24 | 06 19 |
| Lluna nova | Gener | 30 | 22 38 |
Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.
Imatge: Taca gegant en el Sol. La regió activa AR1944, que va apareixer l’1 de gener, és una de les taques solars més grans d’aquest cicle solar. És tan gran que pot veure’s a ull nu, a l’eixida i posta del Sol, quan l’atmosfera de la Terra filtra la llum solar. Autor: Enric Marco, 4 de gener 2014, 16:55 h. Càmera Canon EOS 1000D, amb zoom 300 mm. ISO 100, 1/750 s amb filtre Mylar.