Pols d'estels

Ja de ple en la primavera, el mes d’abril comença ventós, ennuvolat i amb pluja. Les observacions previstes resten pendents a l’arribada dels cels clars i rasos.

Abril és un mes de transició en el que podem encara veure, durant les primeres hores de la nit, les constel·lacions de l’hivern com Orió, Taure, Geminis i en la matinada comencen a aparèixer les constel·lacions estiuenques com el Cigne, la Lira, l’Àguila, l’Escorpí…

Entre aquestes apareixen les constel·lacions primaverals típiques que són el Lleó, la Verge, el Corb, l’Hidra i la Copa.

El planeta Júpiter continua en Taure i, per tant, serà visible ja des de la posta de Sol en direcció cap a l’oest. A mesura que avance el mes es veurà cada vegada més a prop de l’horitzó i cap a final del mes es podrà ja veure només una hora després de la posta del Sol. El dia 14 d’abril, una Lluna creixent es situarà ben aprop del planeta. Un bona oportunitat per saber on es situa el planeta.

Tanmateix, Saturn el rellevarà aquest mes com a principal planeta visible del cel d’abril. Ja des de principis de mes es podrà veure cap a l’est ja des de la posta del Sol. I anirà augmentant la seua altura i visibilitat en passar els dies d’abril. El dia 25 d’abril, dia assenyalat per als valencians, la lluna plena s’acostarà al planeta i podrem estar ben certs de la seua identitat. El 28 d’abril Saturn es trobarà en oposició a la Terra i, per tant, se situarà a la seua mínima distància. Cap a les 2 de la matinada (00:00 h, hora solar) es trobarà justament en la direcció del sud geogràfic. Aquests dies d’abril, un petit telescopi ens permetrà admirar els seus espectaculars anells vistos des de dalt, amb una inclinació d’uns 18º respecte a la nostra línea de visió.

Mercuri s’ha de buscar per l’horitzó est, pocs minuts abans de l’eixida del Sol, cap a les 7:00 del matí. Tanmateix això només serà possible durant la primera quinzena del mes ja que Mercuri s’acostarà, de dia en dia, cada vegada més al Sol i llavors serà inobservable.

Mart i Venus es troben ara mateix en la direcció solar i, són, per tant totalment inobservables. La situació de Mart, situat darrere de la nostra estrella, fa que la comunicació amb les missions marcianes com Curiosity siguen, durant un temps, molt difícils, sinó impossibles.

El cometa C/2011 L4 Panstarrs no ha estat tan espectacular com s’esperava. És el que tenen els cometes nous. Mai no pots saber con reaccionaran a l’escalfor del Sol. Tanmateix s’ha aconseguit un munt de fotos, algunes de les quals s’han presentat en aquest bloc. Un bon telescopi i les efemèrides corresponents et permetran encara trobar-lo.

Aquest mes d’abril els observadors de cometes ens prometen una altre oportunitat amb el cometa C/2012 F6 Lemmon, (efemèrides). Va ser descobert el març de 2012 per Alex Gibbs a l’Observatori de Mont Lemmon, en Arizona. A final de març passà a menys de 110 milions de quilòmetres del Sol que és quan assolí la seua brillantor màxima. Ara va allunyant-se del Sol i cada dia que passe estarà més i més dèbil. Fins ara s’ha observat molt bé des de l’hemisferi sud però a partir de la tercera setmana d’abril començarà a veure’s des d’ací. Això sí, a la matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Si de veritat s’ho val i aconseguesc fer-li alguna foto ja en parlarem més.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase	Mes	Dia	Hora
Quart minvant	Abril	3	06 36
Lluna nova	Abril	10	11 35
Quart creixent	Abril	18	14 31
Lluna plena	Abril	25	21 57

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2013, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés.

Foto: Tempesta de grandària terrestre en Saturn. Hubble Space Telescope. Desembre 1994, Crèdit: Reta Beebe (New Mexico State University), D. Gilmore, L. Bergeron (STScI) i NASA.