Segons vam estudiar a geografia de primària, i m’imagino que ningú no ho ha canviat (encara que amb tants plans d’estudis mai se sap), Europa és un continent rodejat pels oceans Àrtic i Atlàntic, el Mar Mediterrani i els Urals, que parteixen Rússia en dos, deixant el gegant eslau al raval europeu i prefigurant, en l’imaginari col·lectiu, una segona Europa: tot allò que no és Rússia. Ergo, Ucraïna, per exemple, sí que és europea, i això ens donaria una mica de llum sobre el que està passant allí: recordem que tot va començar perquè el govern de Kíev es va acostar excessivament a la Unió Europea, cosa que Moscou no està disposada a acceptar. Després tot va derivar en una frenètica successió de fets cada vegada més incomprensibles i desorientadors des de la nostra òptica: moviments de tropes, declaracions d’independència d’un dia per l’altre, referèndums sota pressió…
Aquesta incomprensió, aquesta aparent falta de lògica en els moviments socio-polítics d’aquelles contrades ens porta a estrènyer encara més el concepte Europa, per definir-lo com aquell conjunt de països on, per raons històriques i culturals, tenim un altre tarannà més democràtic i dialogant per intentar resoldre els conflictes econòmics, socials, territorials o de qualsevol altre índole, i on la Unió Europea actua alhora com a causa i conseqüència d’aquest tarannà.
Però encara queda una quarta Europa. Jo l’anomeno “l’Europa sèria”. El poeta en va dir “noble, culta, desvetllada, feliç…”. Aquí Catalunya encara n’està exclosa. És la idíl·lica Europa de la vida ordenada, dels horaris racionals, dels trens a l’hora, del respecte a les grans i petites decisions comunitàries, on es paguen els impostos, la que no perd el temps en migdiades i cafelitos, la que no maltracta els animals… segueixo?
Jo no sé si anar a votar el 25 de maig servirà per acostar-nos, ni que sigui mil·limètricament, a aquesta Europa. El que sí que sé és que no fer-ho ens hi allunya.
[Imatge: www.naciodigital.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!