Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

23 de maig de 2014
0 comentaris

El vell continent (6: els imbècils de Vilanova i la senyora d’UPyD)

Sembla que fos ahir i mira, ja s’acaba la campanya electoral. Potser no ha estat tan tediosa com feia preveure el seu objectiu final: enviar a Brussel·les (o a Estrasburg, jo ja em perdo) una gran varietat de personatges, desde eficaços representants de la societat fins a vells elefants a la recerca d’un retir daurat no gaire merescut. I no ha estat tan tediosa perquè alguns fets han anat salpebrant la rutinària successió d’entrevistes a candidats, anuncis escassament enginyosos i informacions televisives ignominiosament cronometrades.

Fets anecdòtics com la sortida de to de l’ex-ministre Cañete. D’Europa no se n’haurà parlat gaire (anava a dir gens) però del comentari masclista d’aquest personatge, sí. Comentari rebut com aigua de maig, mai millor dit, per la cap de llista del PSOE, de nom Elena Valenciano, a qui les enquestes no auguren uns resultats millors que el seu contrincant, conegut pel seu delit pels iugurs caducats o per la carn de vedella.

Fets com l’escena, d’alt valor simbòlic, de l’abraçada entre Maragall i Oriol Junqueras en un míting d’Esquerra. La irrupció, volem creure que espontània, de l’ex-president a l’acte polític va provocar desafortunadíssims comentaris per part dels oponents polítics. Els que es veuen obligats a omplir polisportius amb bocates i autocars gratuïts, com a l’època franquista, no es van estar d’insinuar que tot plegat estava preparat i que Maragall va ser una pobra víctima manipulable. El que s’ha de llegir als tuits!

Fets com l’episodi de Vilanova i la Geltrú. El cotxe de Montoro, aquell ministre que sempre diu que s’abaixaran els impostos i que sempre els apuja, va ser colpejat per un grupet de descontrolats que va donar al PP el que més ansia: victimització i arguments per parlar de “clima de tensió” a Catalunya. Descontrolats no: imbècils. Val a dir, en honor a la veritat, que després Montoro va minimitzar els fets (realment ben innocus) i se li va escapar de dir esto no es España. Doncs té raó.

I acabem amb el debat d’ahir a TV3. Amb un ull a la pantalla i l’altra al mòbil vomitant tuits, les dues hores van passar volant sentint els nostres candidats a “pare de la pàtria (europea)” de forma sensiblement més amena i constructiva que el suporífer equivalent de l’altre dia a TVE. Urtasun, el nou valor d’Iniciativa, contundent però sobrat; el popular Fisas, amb el morro (i la papada) suficient per afirmar que es creen 7.000 llocs de treball cada dia; López, em dic Javi López, defensant l’indefensable: el dret a decidir ha de ser viable (quan són ells qui ho impedeixen); Tremosa, de verd esperança, didàctic; Terricabras, el Terri, exercint de filòsof, comparant les dues cares d’un euro amb la justícia i la igualtat; i la sorpresa de la nit: la representant d’UPyD. Va ser la sensació, fins el punt de convertir-se en trending topic, o com es digui, a Twitter. La manera de parlar, les ulleres, els seus arguments… Per cert, Teresa Giménez, que aquest és el seu nom, és de Tarragona i és autora d’un llibre titulat Polvo de estrellas.

Falta una hora perquè comenci la jornada de reflexió. I de descans després de tantes emocions fortes, afegeixo.

[Imatge: www.324.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!