Les aigües turbulentes

El president del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, opina que el seu partit el que necessita en un moment com l’actual, després de la nova sagnia de vots soferta, és un congrés extraordinari perquè sigui realment un partit “d’esquerres, catalanista, feminista i verd” (per aquest ordre). És que no ho era ja?  

És encomiable l’intent de salvar els mobles, però és massa tard, Xavier. Fas salat. Aquest mateix matí hem sabut que els darrers representants del sector catalanista, Tura, Nadal i altres, ja estan buscant sigles per constituir-se en un nou partit. La puntilla per la formació del carrer Nicaragua, que no ha entès que vivim temps convulsos en què, al contrari del que deia un dels seus més conspicus representants a la meseta, “el que no és mou, no surt a la foto”. I el PSC, el partit més antiquat ara mateix de l’escena catalana, segueix sense moure’s, sense prendre partit, valgui el joc de paraules. Montserrat Tura i altres, per fi, ho han entès i ja han posat fil a l’agulla.

Renovar-se o morir. Aquest congrés extraordinari podria servir per fer foc nou, entendre el missatge, el clam, que la societat catalana està pregonant al món sencer i abraçar la nova centralitat política però no: servirà per ser “d’esquerres, catalanista, feminista i verd”. La gran renovació, com es pot comprovar.

[Imatge: Vilaweb]