Aquest vespre, a Tarragona, acte del Cercle Català de Negocis organitzat per Reagrupament. El CCN, com se sap, és una mena de grup de pressió format per empresaris que aposten obertament per un estat propi, sense manies ni històries, i que fan conferències com la d’avui explicant, planerament, la magnitud de la tragèdia de l’espoli fiscal. El què ens costa Espanya i el que podríem fer si fóssim independents. Millor dit, el que podrem fer quan siguem independents.
L’acte ha estat introduït per Albert Cortès, company blocaire d’aquesta casa, que ha donat pas a dos membres del CCN. Al primer li ha tocat la part àrida: números i més números, impostos, PIB, escalafons, comparacions odioses entre comunitats autònomes… El segon intervinent ha estat més passional parlant de propostes de distribució de la riquesa i d’estratègies per aconseguir l’estat propi. Ha acabat amb dues idees-força: l’única cosa que no hem de demanar a Madrid és la independència; i la raó de la lluita és el passat (ha recordat els herois avantpassats, Companys inclòs), el present (el procés començat a Arenys de Munt) i el futur (els nostres fills no es mereixen un pervindre tant negre com el que tenim nosaltres).
En el col·loqui posterior, el primer dels intervinents ha explicat que en un viatge a Flandes, representants d’aquella nació es mostraven sorpresos de que, amb tants arguments econòmics a favor de la independència, encara estiguéssim tan aturadets. Caldrà posar-se en marxa. Què tal dissabte, al Passeig de Gràcia?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!