M’agraden les pel·lícules en blanc i negre. M’agraden els actors i actrius dels anys 40 i 50. M’agraden les comèdies romàntiques. M’agrada veure-les en versió original (subtitulada si pot ser). I m’agraden les pelis de la Deborah Kerr…
L’actriu escocesa va morir dimarts passat segons va sortir publicat ahir.
He vist “An affair to remember” en la V.O (“Tu y yo” en la doblada al castellà), un munt de vegades i sempre ploro al mateix tros, no ho puc evitar. Igual que m’emociono quan canten la “Marsellesa” al cafè d’en Rick a “Casablanca“, i ja ho he pogut veure vint vegades que sempre em passa el mateix.
De la peli aquesta “Tu y yo” en van fer una versió moderna la Nora Ephron amb Tom Hanks i Meg Ryan en els papers estel·lars que em va agradar força i que “mitificava” l’anterior. En anglès es va dir “Sleepless in Seattle” i la van traduir com a “Algo para recordar” que hagués estat la traducció literal de la primera pel·lícula. Un embolic, vaja.
Dissabte a la tarda solien fer pel·lícules antigues, a vegades romàntiques (“Tu y Yo”), a vegades de romans (“Julio César”), d’aventures (“El Prisionero de Zenda”, “Las Minas del Rey Salomón”), i la Deborah Kerr compartia protagonisme amb els millors actors de Hollywood.
Se’n va un mite… per sort ens queda el seu art.