Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

De Peri Rossi a Messi

Ves per on, un dia, li diuen que ha de parlar en català i s’estranya, la senyora, perquè ella ve de l’Uruguai i acaba d’arribar… bé, només fa 33 anys que és aquí i, tot i què és una "intel·lectual", no sap dir ni "bon dia". Vergonya em faria a mi estar vivint tan de temps en un lloc i no parlar-hi la llengua i més encara si se suposa que sóc una "intel·lectual" i que vull treballar com a tal.

La meua veïna argentina fa uns cinc anys que ha arribat i s’ho manega la mar de bé en català. Té un negoci propi i sap tractar la clientela, canvia de llengua i sap perfectament qui se li adreça normalment en català i qui en castellà. La botiga sempre està plena i, a vegades, hi entres només a fer un cop d’ull i a tenir una petita conversa. La cantarella del català parlat amb accent argentí és fantàstica, dolça, suau… penso en Messi, que fa tants anys com la meua veïna que és aquí, que també es guanya el sou i que, per edat, tindria més facilitats a aprendre la nostra llengua. Però no ho ha fet, encara. Segurament l’entorn de la meua veïna i el de Messi són radicalment diferents. La meua veïna, que és molt espavilada, ha entès perfectament on està i sap que ha de guanyar clients.

No m’imagino a Messi fent-li passar un examen de català per fer jugar la pilota, dit ras i curt: no li cal (almenys ara com ara). Però se n’hauria d’adonar que no és només algú que juga (molt bé) a futbol, també és una persona que viu en aquest país i que hi treballa amb normalitat i el (petit) gest de dir quatre mots en català quan li posen la carxofa al davant ja no només el convertiria en ídol (que ja ho és) sinó que l’elevaria als altars on només hi són els cracs dels cracs. El dia que se n’adoni (que ha de ser crac dins i fora del camp), ho farà (esperem que sigui aviat).

Crec que hauria de ser obligatori (moralment almenys), que algú que vulgui guanyar-se la vida en un país en parli la llengua i, més encara, si ha de ser parlant des d’una ràdio pública on hauria de ser obligatori que ho fes sempre en català, que tampoc és tan difícil.

Tinc temptacions de dir-li a la veïna que li faci classes particulars de català al Messi (potser la Peri Rossi també s’hi apuntaria), de franc si vol (per allò que és un ídol i els ídols no paguen amb diners), només caldria que de tant en tant es passegés per la botiga i la tindria més plena encara…

ps. he posat la foto del Messi perquè juga més bé al futbol que la Peri Rossi dibla els tertulians, i perquè no en tinc de la veïna que aquesta sí que es mereix un monument.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent