Aquest dilluns actuarà Suzanne Vega a Milà, suposadament, el dia següent, dimarts 30, actuarà a Madrid (al web on s’anuncia la gira oficial no surt ni el lloc, ni l’hora, ni el preu de les entrades). Si tinguéssim un TGV com cal, Barcelona-Milà, serien unes tres hores i mitja i podria anar al concert...
Sempre m’ha agradat viatjar en tren. És pràctic. Surts del centre de la ciutat i també vas a parar-hi. A tot estirar pots arribar deu minuts o un quart d’hora abans i un cop hi ets ja està, gens d’espera i de controls que et poden fer perdre els nervis i, si tenim en compte que no és contaminant (almenys de l’aire), tot són avantatges.
Mirada la web del TGV a Wiki, “només” portem uns 25 anys d’endarreriment. I, a sobre, els hi cauen les andanes i el que faci falta, segurament per voler estalviar-se quatre “quartos”.
El TGV que ens porta de Tarragona a Madrid no pot circular a més de 250 km/h, perquè no és segur sinó.
Si parlem de rodalies, tothom sap que els mateixos trens que s’agafaven fa 20 o 25 anys per anar a Barcelona continuen encara circulant, a la mateixa velocitat, amb el mateix “confort”.
“Si no s’avança vol dir que es recula” i em temo que patim un endarreriment majúscul. Renfe ens l’ha jugada i ara hi sortim perdent tothom. Amb això està ben clar que al nostre país veí li importem un rave (si arriba).