Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Josep Gibert i Clols, paleontòleg

0

Tenia 17 anys quan ell va descobrir "l’home d’Orce". Ni tan sols sabia que l’investigador era català, menys encara que va viure una vintena d’anys a Móra d’Ebre, i que el meu pare hi havia jugat de petit.

Tot just avui ens sorprèn la notícia de la seua mort (sobtada) a una edat relativament jove (66 anys, l’adolescència de la tercera edat).

En aquells anys m’afanyava a recollir pedres quan sortia cada cap de setmana al tros de terra a les afores del poble. M’agradava la geologia i m’interessava la paleontologia. El descobriment de Gibert va passar èpoques de moltes crisis, però finalment s’ha donat per bo i com una gran troballa. Segurament va patir molt quan la comunitat científica se’n reia del seu descobriment, però amb els anys ha fet forat la seva idea inicial i ara ja és història: és el descobridor de l’homínid més antic d’Europa, almenys això sembla de moment.

En pau reposi.

*Fotografia extreta del web http://www.moradebre.org que el mostra en el pregó de Festa Major de Móra d’Ebre del 2004.

A qui li agrada Suzanne Vega?

3

Algú n’ha sentit a parlar? bé, fa uns vint-i-tants anys va començar a
cantar i li va arribar a la fama per “Luka”, tot i què no és de bon
troç la seva cançò que més m’agrada. Ara té nou disc, fa una gira per
tota Europa i el més a prop que cantarà serà a Madrid.
Fa molts anys que la segueixo i des del 1998 que no canta a Barcelona,
el darrer cop que va ser a prop la van sentir cantar a Muro (Mallorca)
fa 4 anys, un concert gratuït en una plaça gran i hi vaig ser.

Potser sí que sóc una mica estranya, perquè poca gent sap qui és…

Aquí una cançò dels principis quan em va començar a fascinar:
The Queen and the soldier.

Publicat dins de Música | Deixa un comentari

Res no és casual…

2

Curiós com passen les coses: Fa setmanes que no actualitzo el meu bloc; per manca de temps, no de ganes, i perquè sempre hi ha tantes "coses a dir" que em seria impossible escriure-les totes. També, perquè no dir-ho, per l’allau de blocs ben fets i ben escrits i que em fan sentir una petitissima cosa en aquest món tan global…. Avui, però, un post de l’Emigdi (gràcies) m’ha retornat a la "vida blocosfèrica". Tot just avui que havia decidit deixar-ho córrer… i és que a la vida "res no és casual"…