Visitem la Tinença de Benifassà

CartelParqueNaturalLa Tinença de Benifassà és un lloc privilegiat per a l’observació d’estrelles a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn.
Ho podrem comprovar el divendres 1 d’agost de la mà d’Ángel Morales i Enric Marco, investigadors de la Universitat de València, que ens faran una xerrada sobre la problemàtica de la contaminació lumínica sota el títol:
ALLUMENAR O ENLLUERNAR? ACÍ ESTÀ LA QUESTIÓ: EL COSTAT FOSC DE LA LLUM,
per a posteriorment realitzar una observació astronòmica. Vine i descubreix el cel de la Tinença!
Dades de l’activitat:
• Dia: Divendres 1 d’agost de 2014
• Lloc: Centre Social “La Societat” de La Pobla de Benifassà
• Horari:
20 h. Xerrada
21 h. Desplaçament al punt d’observació i sopar
22 h. Observació astronòmica
• Duració de l’activitat: 4 h aprox.
• Aviso: Places limitades/Inscripció prèvia a 977 729 187 – 650 412 497 –  parque_tinenbenifassa@gva.es
• Recomenacions: Dur sopar, calçat còmode i llinterna (preferiblement de llum roja)
Activitat recomendada per a grups familiars. Més informació: web del Parc de la Tinença de Benifassà

Pedres que cauen del cel, primer programa a Onda Cero

Deep_Impact_posterDilluns passat a les 16:46 debutàrem en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. La nostra contribució serà setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada parlarem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica.
El format és senzill. El meu company Fernando Ballesteros i jo encetem un diàleg sobre un tema i el desenvolupem durant uns 8 minuts explicant una mica totes les seues variants.Dilluns passat parlàrem de les pedres que cauen del cel i del possible final de la humanitat. Ací vos deixe l’enllaç per si teniu ganes i paciència per escoltar-me (en castellà).Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir minut: 46:05 )

Foto: Pòster de la pel·lícula Deep Impact, amb la que comencem el programa.

Parlem d’astronomia a Onda Cero

Els astrònoms de la Unienric_fernandowebversitat de València Enric Marco i Fernando Ballesteros inicien hui dilluns 28 de juliol una col·laboració setmanal en el programa d’Onda Cero ‘Julia en la Onda en verano’ que continuarà durant tot el mes d’agost. L’edició d’estiu d’aquest programa d’àmbit estatal està dirigida per Arturo Téllez i des de hui dilluns comptarà amb un espai sobre astronomia que realitzaran els dos astrònoms de la Universitat de València.

Es tracta d’un espai de divulgació en què a través d’un diàleg entre els dos experts es tractaran temes com ara els impactes sobre la Terra i la possible extinció de la humanitat, la vida en l’Estació Espacial Internacional, els forats negres, o com passar un estiu fresquet a la vora dels mars de Tità .

Enric Marco i Fernando Ballesteros ja realitzen un programa sobre astronomia – ‘Ecos del Cosmos’– en la Ràdio de la Universitat de València (mediauni.uv.es/radio) i ha estat aquesta col·laboració i la difusió del programa a través de la Societat Espanyola d’Astronomia la que ha propiciat que l’equip d’Onda Cero contactara amb ells.

El programa ‘JELO en verano’, que durant l’hivern condueix Julia Otero, s’emet diàriament de 16 a 20 hores i l’espai d’astronomia ocuparà al voltant de 8 minuts i es podrà escoltar sobre les 16:40 hores.

Els astrònoms Enric Marco i Fernando Ballesteros inicien un espai de divulgació en Onda Cero. Web de la Universitat de València, 28 de juliol 2014.

Segon dia de Pop al Carrer: circ, poesia i bona música

pop2-1Les activitats van començar ben prompte dissabte 19 a la vesprada amb un taller de construcció d’instruments musicals, però a les huit, tots els xiquets i majors s’acostaren a la vora del llac de la Goleta per veure l’espectacle de circ de la companyia “Arritmados”.
Els dos actors d’Alacant, Hector i Julia, amb els seus personatges Valentina i el seu “churri” repartiren humor i acrobàcies amb una gran proximitat al públic. La seua proposta de circ contemporani va rebre l’any passat el premi al millor espectacle Valladolid Propone.

Ja, en horari nocturn, el festival se centrà en la música en valencià amb el grup del barri de Torrefiel a València, Ovidi Twins. Aquest grup celebrà els seus 10 anys als escenaris cantant cançons del seu tercer disc “Animalets”, produït per LaCasaCalba, dedicat al món de les bestioles.pop2-2Sobre aquesta temàtica Ovidi Twins despleguen un ventall d’estils musicals tan dispersos com la cançó d’autor, el reggae, el punk, la música clàssica, el cabaret o la música tradicional valenciana. Les lletres continuen pouant en l’èpica de la quotidianitat concreta i exhibint la seua particular visió de les coses, entre l’humor absurd i la tendresa.Així poguérem escoltar la seua particular versió de “Dos pardalets i una aguileta”, “El gosset abelloner” o “El Parotet”. Però l’humor absurd el veiérem en “El Vals dels Caramels”, fent música amb el soroll de l’envoltori.pop2-3

Enric Casasses, poeta i rapsode, fou la següent atracció de la nit. Habitual participant en la Poefesta d’Oliva, la seua actitud es podria relacionar amb la generació “beat”, Dylan, Verdaguer, Foix o Brossa, sense oblidar el dadaisme europeu. Això pot explicar-nos la singularitat de la seua obra, en la que la quotidianitat i l’insòlit es donen la mà.

El grup musical que l’acompanyava, Don Simon i Telefunken amb el seu atrezzo extravagant, ahir vestits de papallona, posaren el seu humor musical a les infinites tombarelles dialèctiques de l’Enric. El seu estil es pot definir com a música tradicional espacial, però interior, no de l’exterior. Entre els seus instruments poguérem veure, a banda dels típics de qualsevol grup de rock, alguns que podem trobar a qualsevol tenda de joguets.

De la multitud de poemes musicats de l’Enric, podríem destacar el dedicat al seu pare químic, l’Enric Cassassas, “Mon pare fou del tot ateu”. Emocionat destacà que el seu pare fou l’introductor a l’estat de l’espectrografia de masses.

pop2-4Per acabar la nit, el ritme de la música augmentà amb l’entrada en escena de l’Orquesta Pinha, una agrupació de música popular, que encara que s’expressa en vells estils com el vals, polca, pasdoble, swing o fox-trot, el seu repertori està format per peces úniques i originals, ja que estan compostes i arranjades pels seus membres. A destacar l’acordionista, Begoña Larrañaga, acompanyant freqüent de Joaquin Sabina i membre del grup los Secretos.

El duet Dwomo (Antonio J. Iglesias i Jorge Lorán), acompanyats per l’Orquesta Pinha, exhibiren el seu repertori de pop de risc, adaptacions multilingües de cançons ben conegudes, com aquella de José Luís Perales, “A shipboat called Freedom”. I és que cantaven tant en castellà, com en anglés o francès mentre presentaven les cançons en valencià. I és que el duet madrileny està establert a València des de 2007.

Tot un èxit de participació, poesia i bona música en aquest 10é Pop al Carrer que organitza LaCasaCalba, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tavernes i la Mancomunitat de la Valldigna.

pop2-5A destacar entre el públic la presència d’Amàlia Garrigós, periodista i locutora de la injustament tancada Ràdio 9, que des del seu programa Alta Fidelitat promocionava la música feta al País. Lluitadora incansable per la recuperació d’uns mitjans de comunicació públics en valencià, ens contà que actualment dirigeix el programa de ràdio El Mural, amb la col·laboració d’Escola Valenciana i distribuït per multitud de ràdios municipals i pel diari digital La Veu del País Valencià. Ens animà a escoltar-lo i lluitar pel que ens han furtat.

Esperem amb impaciència el Pop al Carrer del 2015.

A partir de La Cotorrra de la Vall

Text i fotos d’Enric Marco.

“Pop al Carrer” celebra el desé aniversari amb el mític Pau Riba

pop3Un any més les actuacions musicals de “Pop al Carrer”, a la Plaça de les Palmeres de la platja de Tavernes de la Valldigna, La Safor, van respondre a l’expectació creada. El desé aniversari va resultar en la primera nit d’espectacles excel·lent i per la importància dels artistes, digne d’estar entre les guies dels millors festivals de l’estiu. Cal recordar que els espectacles s’organitzen des del 2005 per LaCasaCalba amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tavernes.I enguany, per celebrar el desé “Pop al Carrer”, es compta amb un conjunt d’actuacions notables on destaca la presència de Pau Riba, el polifacètic artista autor de “Dioptria”, considerat el millor disc en català del segle XX, o “Jo, la donya i el gripau”.

Francesc Burgos, la cara visible de LaCasaCalba, presentà la nova sessió de “Pop al Carrer”, recordant que ja fa nou anys començaren amb l’aleshores desconegut Pau Alabajos. També animà a participar en el Verkami obert per contribuir a la reobertura del Teatre Raval de Gandia, l’únic espai escènic privat fora de València, un espai, va dir que no s’haguera tingut que tancar mai.

pop7pop5Dos moments de l’actuació de Pau Miquel Soler

Seguidament començà l’actuació de Pau Miquel Soler, cantant del grup Arthur Caravan, premi Ovidi 2014, a la millor música en valencià. Ens va oferir les cançons del seu primer àlbum en solitari “L’amor o la guerra”, on ha musicat poemes del“Mural del País Valencià ” de Vicent Andrés Estellés, adaptant els versos en l’ancoratge en la música tradicional valenciana, però amb una mirada més pop i contemporània. Les seues versions de la cançó dedicada a la mítica muntanya Aitana o el dedicat al llibre de Gandia, arrancaren forts aplaudiments.

pop4A l’esquerra, el poeta Enric Cassasses, recitant el poema durant l’actuació de Pau Riba

Seguidament, al voltant de les 23:30, arribava el plat més fort de la nit. Tota la placeta a rebentar de personal, de gent major, joves, pares i mares amb xiquets, tots preparats per escoltar el cantant, escriptor i artista plàstic, el polifacètic Pau Riba, nét del poeta i hel·lenista Carles Riba.

Pau Riba, el cantant que inicià la seua carrera a finals dels 60, és considerat l’artista total, per l’ús que fa de totes les disciplines artístiques. A Tavernes, ahir, com era d’esperar, no va decebre el públic.

Presentat pel poeta Enric Cassasses, que li dedicà un poema “Val més una cançó que mil crits”, Pau aparegué amb el grup Els 40 Gripaus, banda formada per multi instrumentistes creadors d’instruments amb ànima circense que ell ha anat escollint un a un per celebrar el 40é aniversari de l’edició mítica de l’àlbum “Jo, la donya i el gripau”, enregistrat per Riba l’any 1971. D’entre els músics destacava el seu fill de 12 anys, Llull Riba amb la mini bateria i percussió.

pop2pop1Dos moment de l’actuació de Pau Riba

Mesclant versos, cançons, escenes còmiques circenses com el part d’una guitarra en públic, el cantant de la contracultura acabà el seu espectacle amb la “Dansa de la Terra”, on baixà de l’escenari per cantar i ballar amb el públic, que entusiasmat li feia rogle.

Però la gent en volia més, i després d’insistir, Pau Riba encara ens regalà dues cançons més, una d’elles, l’astro-eròtica “Traw k traw” del seu àlbum “Cosmossoma”.

Una nit màgica que va deixar ben contents els espectadors encara que per a molts el temps se’ns va escurçar tan ràpidament que ens va semblar curta, massa curta la presència de “l’enfant terrible” del pop català dels 70.

“Pop al Carrer” continuà diumenge 19 a partir de les 19 h. amb un taller de fabricació d’instruments musicals reciclats, circ infantil a les 20 h per continuar a la nit amb més música en valencià. Ja en parlem.

A partir de La Cotorra de la Vall.

Text i fotos: Enric Marco.

Nit astronòmica a Ca les Senyoretes

Saturn-TerraJa ha arribat l’estiu i és hora d’observar el cel a la Vall d’Albaida, de cara al Benicadell en Ca les Senyoretes, casa que porten Joan i Assumpció. Si volem anar-hi, allí estarem dissabte per veure de prop Saturn i el que es deixe mirar.

NIT ASTRONÒMICA
A CA LES SENYORETES

21:00  Observació de planetes i estrelles a càrrec d’Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València

22:00  Sopar

23:30 Observació amb telescopis i a ull nu

Reserves al 962358032 o a casa@ruralotos.com

Estrenem nova casa

fosters03Ací estem en la nova casa de +Vilaweb. Avui només he acabat de pintar la façana i encara em cal entrar detingudament en l’habitatge, habitació per habitació, per anar descobrint els nous avantatges. Acò és tot un món per descobrir encara que ja tinc certa experiència en el món de WordPress. Als que sou nous en aquest món, no desespereu. En les entranyes dels nous blocs hi ha molts ginys per utilitzar i que caldrà usar poc a poc. Jo, a mesurar que recupere les meus imatges perdudes en algun lloc del ciberespai, aniré actualitzant més coses com ara el cartell publicitari d’aquesta casa Pols d’estels, que ja ha quedat obsolet.La llàstima és que m’ha pillat en un moment de tràfec amb el mes de juliol acabant-se i volent lligar tots els caps solts abans de vacances.

Foto: Projecte dels arquitectes Foster + Partners d’un habitatge a la Lluna. La gràcia de la casa és que estarà impressa utilitzant una impressora 3D i el material serà regolit lunar. Foster no només ha fet el Palau de Congressos a València. També farà cases a la Lluna.

Per terres d’Alsàcia: el rellotge solar de Santa Odília

Sant Odilia

Sempre m’ha agradat Alsàcia. Hi vaig viure ben a prop durant els dos anys que vaig treballar a Freiburg, a la Selva Negra. Vaig anar sovint a Estrasburg a passetjar-me per la plaça de la Catedral o a portar els amics a visitar la Petite France. Fa uns dies hi vaig tornar, aquesta vegada per visitar la seu del Parlament Europeu. A banda d’assistir a l’elecció de Martin Schulz com a president de l’Eurocambra, encara vàrem tindre temps per visitar una mica el país.Els Vosgos són una serralada paral·lela al Rin per la seua riba esquerra. Les seues muntanyes no són massa altes i són bastant arrodonides. Des del municipi de Barr, on teniem l’hospedatge, la carretera puja en pocs quilòmetres des del 300 m a més de 764 i arriba a un indret privilegiat, un mirador per admirar tota Alsàcia, fins a l’altra banda del Rin, fins a la Selva Negra. És el cim de Santa Odilia, on s’hi troba l’abadia de Hohenbourg, fundada per santa Odília, patrona d’Alsàcia, filla del duc d’Etichon, l’any 680. Aquest monestir és un lloc de pereginatge molt important, situat a més a més en una de les rutes europees del Camí de Sant Jaume. De fet vaig veure una placa que deia: Santiago 2200 km.Però el que més em cridà l’atenció va ser el rellotge solar que es pot veure a la terrassa davant del mirador d’Alsàcia. Com s’explica a la base del rellotge, el seu origen prové de l’antic monestir de Neubourg, situat al nord d’Alsàcia i que va ser destruit durant la Revolució Francesa. Alguns elements se salvaren, entre ells el rellotge solar del segle XVIII que va ser instal·lat aquí el 1935.
Per terres d'Alsàcia: el rellotge solar de Santa Odília
El rellotge està format per un bloc de gres rosa dels Vosgos en forma de rombicuboctàedre, un polièdre de 26 cares: 18 quadrats i 8 triangles. Com la cara superior i inferior no estan disponibles (el suport inferior i una bola del vent a la part superior) queden 24 cares per a 24 rellotges diferents. Es reparteixen en 8 rellotges quadrants quadrats verticals, 8 quadrants quadrats inclinats a +/- 45° i 8 quadrants triangulars inclinats de +/- 54,75°.

La gràcia d’aquest conjunt de rellotges és que les línies horaries estan calculades per donar l’hora de diversos llocs geogràfics del món diferents i ben allunyats. Així, per exemple, hi ha el quadrant per donar l’hora de Mèxic, el del Japó, el de Santiago de Compostela, el de Càldea, el del Congo, o el de Jerusalem, entre altres. A més a més dóna les més usuals hores babilòniques, itàliques i antigues. Per tot plegat, és un rellotge únic al món.Per a mi és un misteri per quina raó volien uns monjos del segle XVIII saber l’hora que era al Japó o a Amèrica, si les comunicacions amb aquests indrets trigaven mesos. Supose que seria un pur treball intelectual de saber que es podia fer i fer-ho.

Vaig arribar quan el Sol ja s’havia post i no vaig poder comprovar si funcionava bé. El trasllat des de l’antic monestir de Neubourg situat a uns 60 km al nord no hauria d’influir massa. I se suposa que en reinstal·lar-lo la seua orientació va ser la correcta.

Jean-Marie Poncelet ha escrit un extens article sobre el Monument Gnomònic del Mont de Santa Odília. El llibret, en francés, de 21 pàgines, es pot descarregar des del seu web “Les Cadrans Solaires du Piémont des Vosges” Monument gnomonique du Mont Sainte Odile.

Més informació:
http://www.cadrans-solaires.fr/cadran-mont-sainte-odile.html
http://www.sciences-edu.net/cadransolaire/diaporama/cf_SteOdile.html
Les Cadrans Solaires du Piémont des Vosges
href=”http://jean-marie.poncelet.pagesperso-orange.fr/monumentsteodile.htm

Imatges: El monestir i el rellotge solar. Enric Marco.

A Chelva, llums i estrelles

Dijous vàrem estar a Chelva, els Serrans, en la “Semana de la juventud” parlant de com enllumenar de manera responsable una ciutat.I davant d’un públic format per veïns i tècnics ambientals, tornàrem a explicar els problemes ambientals que causa la instal·lació indiscriminada de llums amb potències excessives, no apantallades i amb colors inadeqüats. A diferència del discurs usual de les autoritats valencianes i que ha arrelat en la població, més llum als carrers no significa necessàriament més seguretat, més benestar i més nivell de vida, sinó tot el contrari: problemes ambientals, de salut i malbaratament econòmic.

Molt pitjor és encara la utilització de llum blanca, i per tant amb un fort component blau, per a la il·luminació pública dels carrers. No ho havíeu sentit mai això? I per tant no pot ser? Com algú em digué després de la conferència…

No calen arguments d’autoritat (això és així perquè ho dic jo!) sinó que la manera de demostrar-ho és la investigació científica. No és un argument que et diguen que la gent prefereix la llum blanca en la il·luminació pública perquè reprodueix millor els colors a la nit i per això es bandeja la llum de sodi groga clàssica. Cal anar una mica més al fons de l’assumpte i pensar quins efectes pot tindre que t’entre la llum blanca (i per tant amb un fort component blau) per la finestra mentre estàs dormint. He trobat ràpidament dos articles que en parlen: Blue light has a dark side, de l’Escola de Medicina de Harvard (en anglés) i un article periodístic de La Verdad de Múrcia, Contra el cáncer, apague la luz, parlant de la feina del Gabinet de Cronobiologia de la Universitat de Múrcia que treballa sobre els efectes biològics de la llum blanca.

I després, de la xerA Chelva, llums i estrellesrada i les preguntes, muntàrem els telescopis al parc situat darrere l’església. Els núvols no aparegueren i desenes de mares, pares i xiquets feren cua pacientment per admirar els mars i els cràters lunars i exclamar un oh! davant la bellesa de l’anell de Saturn, acompanyat de tres llunes, el gegant Tità, ple de rius i mars d’hidrocarburs i les més menudes Rea i Dione.

Com n’és de gratificant comprovar com la gent encara s’emociona davant de la visió dels fenòmens celestes i del cel nocturn. Que no el perdem!

A Chelva per parlar de viure de manera més sana

A Chelva per parlar de viure de manera més sanaEl dijous 10 de juliol participarem en la “Semana de la juventud” de Chelva als Serrans.Tractarem de fer entendre a la gent que més llum als carrers no significa necessàriament més seguretat, més benestar i més nivell de vida, sinó tot el contrari: problemes ambientals, de salut i de malbaratament econòmic.

I després, si els núvols ens deixen, ho complementarem amb una observació de la Lluna, de Saturn i de Mart.

Esteu tots invitats a la xerrada i observació i a conéixer l’interior del País Valencià.

Més informació en:
http://www.chelva.es/content/xxx-semana-de-la-juventud