Una nova lluna al voltant de Plutó

Lluna Plutó

Plutó, abans considerat l’últim dels planetes del sistema solar, i ara el prototip d’un grup de petits cossos transneptunians, ens ha anat descobrint els últims anys alguns dels seus secrets.

L’any 1978 James W. Christy, des del U.S. Naval Observatory, descobrí la gran lluna Caront al voltant del planeta nan. Aquesta lluna de 1200 km de diàmetre és una mica més menuda que Plutó i molts consideren que Plutó-Caront és un planeta doble. Amb el telescopi espacial Hubble l’any 2005 es descobriren dues petites llunes més, Nix i Hidra, al voltant del planeta i de les quals ja en vaig parlar l’any 2006.

Els astrònoms consideren que aquest zoo de satèl·lits al voltant d’un cos tan petit com Plutó és conseqüència del xoc d’un cos celeste contra el planeta nan que ha fet expulsar material cap a l’espai que finalment s’ha condensat en llunes. El mecanisme és similar al procés de formació de la Lluna que es creu és el resultat de l’impacte d’un gran cos contra la Terra fa uns 4,4 mil milions d’anys.

Així que, un grup d’astrònoms liderats per Mark Showalter, de l’Institut SETI, que ha dirigit aquest programa d’observació amb el Hubble, va pensar que potser també hi havia un anell al voltant de Plutó causat per material expulsat pel bombardeig meteorític.

El programa d’observació de Plutó amb el telescopi espacial Hubble es va realitzar entre juny i juliol d’enguany. I la sorpresa ha estat no descobrir cap anell i en el seu lloc observar una nova lluna, anomenada temporalment P4 (de Plutó 4, quarta lluna de Plutó).

P4 és la més petita de totes. Només té un diàmetre d’uns 13 a 34 km i la seua òrbita està entre les òrbites de Nix i Hidra.

Trobe impressionant que les càmeres del Hubble ens hagen permés veure un objecte tan petit tan clarament, des d’una distància de 5 mil milions de quilòmetres“, ha afirmat Mark Showalter, de l’Institut SETI.

Aquest descobriment és molt important per a la missió New Horizons de la NASA, que arribarà al planeta nan Plutó el 2015. La missió ha estat dissenyada per conéixer millor els móns que es troben als límits del sistema solar. La troballa del nou satèl·lit serà fonamental per a la planificació de l’encontre pròxim amb la nau enviada des de la Terra.

Es tracta d’un descobriment fantàstic“, ha afirmat Alan Stern, investigador principal de la missió New Horizons. “Ara que sabem que existeix una altra
lluna en el sistema de Plutó podrem programar observacions pròximes
durant el nostre pas
“.

P4 va ser primerament vist en una fotografia presa per la càmera 3 de gran camp del Hubble (Wide Field Camera 3) el 28 de juny. La troballa es va confirmar en altres fotografies dels dies 3 i 18 de juliol. Un punt brillant es movia de la mateixa manera com es movien els punts corresponents a Nix i Hidra. L’existència d’un nou satèl·lit era ben clara. 

Foto: crèdit: NASA, ESA, i M. Showalter (SETI Institute)

Nit astronòmica: Mites i estrelles

Mites-estrelles

El cel està ple d’animals, alguns exòtics, d’altres més normals. Hi ha amors impossibles i molta violència. Qui ha posat totes aquestes històries al firmament? D’això en  parlaré a la xerrada que faré demà a Ca les Senyoretes, invitat per Joan Olivares. També observarem el cel amb telescopis si l’oratge ho permet. Si veniu per allí, allà ens trobarem.

Us deixe la propaganda que ha fet la casa.

Divendres 22 de juliol
NIT ASTRONÒMICA
Ca les Senyoretes
Otos (La Vall d’Albaida)
amb el doctor
ENRIC MARCO

21:30 OBSERVACIÓ TELESCÒPICA DE SATURN

22:30 SOPAR

24:00 XARRADA: MITES I ESTRELES

OBSERVACIÓ A ULL NU: IDENTIFICACIÓ DE LES CONSTEL·LACIONS

Reserves
962358032
620588724

 

Figura: Taure per J. Hevelius (1690).

En el 189è aniversari de Mendel

Mendel

Segons m’avisa Google, avui és el 189è aniversari de Gregor Johann Mendel (20 juliol, 1822 – 6 gener, 1884). Durant la seua vida va ser un religiós agustí i naturalista i professor de l’escola elemental de Brno, en aquells anys a l’imperi austrohongarés i ara repúbica txeca. Se’l considera, amb raó, el pare de la genètica pels seus experiments amb la hidridació dels pèsols de les quals va treure les lleis de la genètica o lleis de Mendel.Ací podeu llegir (en anglés) la seua obra cabdal Versuche über Plflanzenhybriden (“Experiments d’hibridació en plantes”) i l’obra els Principis de l’herència de W. Bateson, publicat el 1909.Altres blocaires en poden parlar molt més i millor del tema d’avui. A nivell personal, només m’agradaria recordar que l’experiment dels pèsols sempre ha estat un dels que més he admirat. Recorde quan el professor de ciències del batxillerat contà a classe els treballs de Mendel amb els pèsols. Em va sorprendre com de les coses més usuals i trivials se’n pot treure coneixement fonamental per a l’avanç de la ciència.

Mendel morí als 61 anys sense que els seus treballs transcendiren massa. Sembla que fins i tot Charles Darwin no va conèixer els seus experiments. A més a més a la seua mort l’abat del monestir cremà tots els seus papers.

No va ser fins l’any 1900 quan es redescobrí els seus treballs i se’l va començar a conéixer.

I, per commemorar l’efemèride, el cercador de Google, com fa habitualment per a altres esdeveniments rellevants, ha modificat la seua pàgina per celebrar el natalici del científic. Durant tot el dia podrem admirar aquest doddle quan busquem alguna pàgina que ens interesse.

 

En poques hores l’asteroide Vesta tindrà un satèl·lit artificial

Dawn-Vesta

Avui està previst que la nau automàtica Dawn de la Nasa arribe a Vesta, el tercer asteroide més gran i el quart en ser descobert. Vesta té 468 km de diàmetre i la seua brillantor fa que de vegades siga visible a ull nu en llocs sense contaminació lumínica. Aquests dies, per exemple, es troba en la constel·lació del Capricorni i en les proximitats de la Lluna.

La maniobra d’aproximació de Dawn a l’asteroide la situarà en una òrbita a 16 000 km de la superfície de Vesta. Serà la primera vegada que s’aconsegueix situar un objecte humà al voltant d’un asteroide.Dawn va ser llençada a l’espai el setembre de 2007, després de molts retards i cancel·lacions. En una d’aquestes anul·lacions, fins i tot l’empresa constructora Orbital Sciences Corporation es va oferir a fer-la a preu de cost només per guanyar experiència en aquest camp. Ara Dawn ha arribat a Vesta, després d’haver sobrevolat Mart l’any 2009. Quan acabe d’estudiar detingudament Vesta posarà altra vegada els seus motors en marxa i marxarà d’ací a un any a buscar un altre objectiu, el planeta nan Ceres, que abans del 2006 era considerat el primer dels asteroides.

Foto: La nau Dawn de la NASA va obtenir aquesta imatge de Vesta el passat 9 de juliol des d’una distància de 41 000 km. Cada píxel de la imatge correspon a 3,8 km.  Crèdits de la imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA.

Josep Costas, astrònom i constructor d’espills

Costas

L’astrònom Josep Costas morí dissabte passat al seu domicili de Barcelona als 93 anys. Per als que no heu començat la passió per l’astronomia des de baix, construint-vos el vostre telescopi, potser el nom us diga ben poc però el treball de Costas va permetre que tota una generació d’astrònoms aficionats poguérem tindre el nostre primer telescopi.

Costas, des de la rebotiga del seu colmado La Fontana de Oro al carrer Aragó, cantonada Balmes a Barcelona, era un expert en el polit d’espills per a reflectors. Més de 3500 en va fer, amb uns preus molt competitius.

Però Josep Costas no era només un constructor d’espills sinó també un expert observador del cel i sobretot del Sol.

Josep Costas va néixer a Sant Celoni el 18 de gener de 1918, a uns 40 km de Barcelona. Un cel net i clar en el que la contaminació lumínica no era encara un problema. Fins els 15 anys no mostrà un especial interès per l’astronomia fins que, l’any 1933, un seminarista de nom Arturo li mostra el cel una nit de passeig. Josep queda meravellat i decidí crear l’any 1936 una agrupació astronòmica, la PDA (Pro divulgació astronòmica) en que amb un grup d’amics es dedicà a observar el cel i a construir els seus primers telescopis amb lents d’ulleres i lupes.

Va ser per aquella època, amb uns 18 anys que visitaren l’astrònom Josep Comas i Solà que vivia a la seua Villa Urània al barri de Sant Gervasi, tocant a Gràcia. Comàs i Solà, gran divulgador astronòmic, amb 1200 articles a la Vanguardia, i descobridor de 14 asteroides, s’alegrà de l’espenta dels joves astrònoms i els animà a seguir. La segona visita li portaren un sac de creïlles ja que veieren que la situació familiar de l’astrònom era de penúria. Va ser per aquella època que la mare d’un dels membres va veure en una casa d’un poble pròxim un telescopi que feia nosa als propietaris. El van comprar per pocs diners i pogueren per fi observar el cel en condicions amb un refractor de 75 mm. Josep Comàs i Solà els continua ajudant amb el seu nou telescopi però morí el desembre de 1937 per una bronconeumonia per estar massa temps observant a la fresca.

La guerra acabà i Josep tingué la sort que no el cridaren al front. La república fou aniquilada per les tropes franquistes. Aquestes, però, si que el cridaren a files durant més de dos anys. Josep, però, continuà observant des de la caserna amb telescopis improvisats.

En tornar a casa continuà amb l’astronomia, cosa que la seua família no veia de bon grat cal havia de dedicar-se a alguna cosa de profit. Va organitzar alguna exposició astronòmica al poble amb gran èxit però al cap de pocs anys el seu germà major, l’hereu, es quedà la fàbrica de pastes familiar i a ell li oferiren un colmado a Barcelona. Va ser quan es comprà el seu primer telescopi de veritat, un refractor de la marca francesa Mailhat de 110 mm d’obertura. Costà 25000 pessetes de l’any 1950.

L’any següent obria la tenda de queviures la Fontana d’Or, carrer Aragó, cantonada Balmes i es casà amb la Teresa Gual. El negoci anava molt bé, però ell s’escapava a migdia per observar el Sol encara que la cua de la clientela fora llarga. Sort de la dona que tenia…

L’any 1959 un amic el convenç per a que es fera ell mateix els espills. Al principi no se’n fiava dels telescopis refractors ja que ell tenia un Mailhat preciós, però aprengué a fer-los ràpidament i molt bé. En la rebotiga els anava fent quan no tenia clients a la tenda o fins i tot quan en tenia. Aquests clients no entenien el que feia. Durant la seua vida va fer més de 3500 espills que va vendre, a preu de cost, a milers d’astrònoms principiants de tot l’estat. Ací podeu veure el mapa amb l’ubicació d’alguns d’aquests telescopis que usaven un espill made in Costas. Jo també en tinc un, guardat en una andana, que forma part d’un telescopi que vaig fer en acabar Física. Quan puga, li faré una foto al meu primer telescopi i us el presentaré.

Les observacions diàries del Sol i el polit d’espills les va fer tota la vida conjuntament amb la venda de queviures fins que Josep Costas es jubilà el 1984. Aleshores es pogué dedicar a la passió de la seua vida.  Ja s’endinsà plenament en l’astronomia.

Tota la vida va escriure el butlletí o els diaris de la PDA, amb les seues observacions i també dels seus col·laboradors, amb anotacions precioses i dibuixos detallistes com aquesta observació de l’aproximació de Mart de l’any 1954.

Jordi Lopesino, de la revista Astronomía, l’entrevistava fa uns anys i va comprovar que calia fer-li un gran homenatge a aquest homenot que va permetre que molts ens dedicarem més fàcilment a l’astronomia observacional. Li va obrir una pàgina web, amb la seua biografia, la ubicació dels seus telescopis i la digitalització dels seus quaderns. L’any passat a la reunió del RETA 2010, a Aras de los Olmos, ens feu un repàs de la seua vida. Ja ens digué que la salut de Josep Costas era fràgil i dissabte va arribar a la seua fi.

Només em resta dir: Gràcies, Josep.

Nota: La informació sobre Josep Costas l’he obtinguda de la  web creada per Jordi Lopesino. Allí podeu trobar molta més informació detallada.

Fotos: Cosmofísica, Ángela del Castillo.

Entre palmeres i fanals

Fanals i palmeres

Un món del revés. Hi havia una vegada un regne on les palmeres van proliferar arreu del territori. A jardins privats, parcs públics, espais ornamenals, infraestructures viàries, edificis emblemàtics… les palmeres, de diverses espècies, van guanyar terreny. I no sols això, sinó que van esdevindre un autèntic símbol, fins i tot, eren de les poques mostres de flora incorporades al seu himne, juntament amb la murta o les roses fines («pengen les arracades baix les arcades de les palmeres»). Tanmateix, aquesta planta no era autòctona, com popularment es pensava, sinó que provenia del continent africà.

Un dia, des del sud-est asiàtic i la Polinèsia, va arribar al regne un xicotet escarabat, el morrut (Rhynchophorus ferrugineus), el qual, a un ritme voraç, va començar a devorar les palmeres amb una tàctica esfereïdora: menjant-se el seu cor. Aquest insecte preferia, especialment, la palmera canària (Phoenix canariensis) front a la datilera (Phoenix dactylifera). A més a més, prompte també hi va acudir un altre tipus de morrut (Scyphophorus acupunctatus) que afectava la pita, coneguda com atzavara (Agave americana), procedent de Mèxic i molt utilitzada en jardineria. Les palmeres afectades pel morrut perdien ràpidament el seu verd esplendor i harmònica figura, per mostrar una imatge seca i les seues palmes, completament aplanades. No es van trobar mesures de control del morrut, però en aquest regne del revés, lluny de deixar de plantar nous exemplars de palmera i optar per plantes autòctones adaptades al clima, per a cada nova obra pública contractada (rotondes, jardins, escoles) els polítics tornaven a comprar palmeres, tot sabent que moririen ràpidament. O es que les autoritats no llegien els diaris ni observaven el paisatge?

En aquest regne, les nits també es van confondre amb els dies… Per tal d´afavorir millors nivells de benestar i seguretat ciutadana —i oblidant les necessitats de la biodiversitat—, els dirigents van omplir tot el regne de fanals ben potents, la factura de les quals era pagada pels ciutadans. Les llums no només es dirigien a terra, sinó a qualsevol indret, inclòs el cel, i van aconseguir esborrar de la bòveda celeste les estrelles i constel·lacions durant les nits. Un món del revés entre palmeres i fanals.

Maria Josep Picó, Levante EMV, 9 juliol 2011.

Foto: Phoenix dactylifera. La palmera imperial, nomenada en honor de la Emperatriu Isabel d’Àustria Sissi, en el Huerto del Cura d’Elx.