Precisament el mes d’octubre, ni una mica abans, ni una mica després. Ja és estrany que es pugui afinar tant a onze mesos vista. Al respecte, és inevitable pensar en la possible influència del resultat del referèndum escocès celebrat unes setmanes enrere, que podria ser, perquè no, desfavorable. Jo no li donaria més importància de la que té. Entre altres defectes tradicionals, el catalanisme té el d’emmirallar-se obsessivament en altres processos i anar-hi de rebuf, sempre des d’una posició caracteritzada per l’enveja i per un cert complex d’inferioritat. El referent d’Euskadi és obvi, però també el d’Escòcia. Tendim a sobrevalorar la influència (positiva) que tenen totes les notícies que ens arriben d’Edinburg i per tant deduïm, erròniament, que el que pugui passar en aquelles latituds en els propers mesos s’haurà de repetir, fil per randa, a les nostres. Però fixeu-vos que, simultàniament, ens passem la vida destacant les diferències entre un procés i l’altre: Espanya no és el Regne Unit, Rajoy no és Cameron… Doncs llavors, per quins set sous s’hauria de traslladar una victòria del “no”?
De tota manera, cal agafar amb pinces el que declari Joana Ortega perquè un company seu d’aquest govern nostre, excessivament polifònic com constatem cada dia, ja ho ha matisat dient que el que és segur és que sabrem la data de la consulta a finals d’any, sense més puntualitzacions. I nosaltres que ens alegrem, és clar, però és ja un clam popular (perdó per l’adjectiu) que facin via (no la tercera, sinó la primera) i que s’acabi d’una vegada aquest anar-hi anant. I, si us plau, que no posin com a excusa per dilatar-ho problemes logístics o censals: la societat catalana, no fa gaire mesos, va organitzar unes consultes a nivell municipal de forma impecablement democràtica, disposant d’uns mitjans infinitament inferiors dels que pugui disposar tota una Generalitat de Catalunya. Potser l’únic mitjà que tenia aquesta societat civil era el que als altres els falta ara: la voluntat de culminar el procés d’una vegada per totes.
[Apunt en record de la senyora Pepita, que ahir ens va deixar a Reus; que reposi en pau]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!