Darrers anys de la vida de Confuci, des que és nomenat ministre-filòsof de Justícia a la Xina del segle VI abans de Crist, fins a la seva mort, passant per un període de voluntari exili emmig d’un imperi dividit en mil bàndols.
Els xinesos no podien ser menys que la resta de mortals i ja tenen la seva particular Troia: perquè això és la pel·lícula que avui comentem. S’agafa un personatge històric (en aquest cas Confuci, inspirador remot del maoisme) i un periode ben convuls, ple d’acció i exèrcits amunt i avall. Els efectes especials són tant continus com evidents.
Esperava més filosofia d’aquest film de més de dues hores, però ja se sap: entre la semianalfabeta cinefília d’avui en dia la paraula, el discurs, l’argumentació, no cotitzen gaire. Tot i així, entre batalla i batalla s’hi colen alguns pensaments de Confuci. Fins i tot fa una breu aparició el seu antecessor Laozi (o Lao Tse).
I parlant de pensaments confucianistes, aquí en va un, de plena actualitat: “Si el governant s’imposa per les seves qualitats i manté l’ordre en harmonia amb els bons costums, el poble s’avergonyirà d’actuar malament i avançarà pel camí de la virtut”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!