Però és una comèdia que no fa riure. Si quedés un mínim de decència a la vida pública, cosa que comença a ser una verdadera quimera, tots els edils esquitxats per l’afer haurien presentat la dimissió, haguessin estat substituïts per altres nets de tota sospita i tots els partits, tots, s’haguessin posat d’acord per consensuar un govern d’unitat que pilotés la vida municipal fins als propers comicis, que ja escalfen motors. Però no: la vella política, la de l’interès partidista, la de vol gallinaci, la de l’estratègia curta de mires ha triomfat una vegada més, per a decepció d’una ciutadania, en aquest cas la de Torredembarra, que no es mereixen aquesta manera de fer les coses.
Només queda desitjar que el maig de l’any que ve les urnes posin tothom al lloc que li correspon i que s’introdueixin els canvis oportuns a la llei municipal perquè no es repeteixi la surrealista situació del ple d’avui. Una nova llei municipal lliure de subordinacions a l’espanyola, per exemple, seria una molt bona mesura.
[Imatge: www.ahat.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!