Badirudi hori aldatu egin da, gutxienez, hauteskundeetan bihar, hau da, Katalunia hartu du bere askatasunaren Pretel delako. Estatutua, herri kontsulta eta gizarte masa manifestazioa kontrako epaiketa bat hartu du, eta politikariek, berriz, gure askatasuna, sozialki gehiengo Euskadi adostasun han (ez litzateke aipatu ikastaroa emprenguéssim ETAk bada oraindik erronda egiteko). Orain hasten ezkutuka bekaitz gurekin.
Atzo, litekeena da etorkizun lehendakariak Urkullu Katalunian dagoeneko bere hitzaldian aipatu, zaku beren nazio askatasuna descry duten pertsonen gehituz. Oraingo honetan aurreratu dugu direnak gara. Ez dakigu zenbat denbora, baina orain marea aldatu.
Demà, Euskadi està cridada novament a les urnes per renovar el seu parlament. Ha esdevingut un tòpic que la relació entre Catalunya i Euskadi, i entre els respectius processos d’alliberament nacional és sempre desigual, unidireccional. Fins ara, el catalanisme admirava el seu equivalent basc; fins i tot la lluita armada, almenys fins la desgracia d’Hipercor, era com a mínim compresa quan no secretament admirada. “Poble armat, poble respectat” repetien els catalans, que havien de veure, impotents, com la seva nació (la nostra) era tractada per l’estat, com es diu vulgarment, “pel pito del sereno”. Sensu contrario, el nacionalisme basc, el pactista i el que contemporitzava amb la violencia, “passaven” literalment de l’homòleg català. “Ells, a la seva”, és un dels mantres que aquí repetíem quan parlàvem dels bascos, mentre envejàvem la seva determinació a l’hora de defensar les seves idees.
Doncs sembla que això ha canviat, almenys amb les eleccions de demà, perquè aquesta vegada és Catalunya la que ha agafat el timó de la seva llibertat. Han calgut una sentencia desfavorable de l’Estatut, unes consultes populars i una manifestació multitudinaria perquè societat i classe política emprenguéssim el rumb de la nostra llibertat, amb un consens socialment més majoritari del que hi ha a Euskadi (i no diguem del que hi hauria si ETA encara estigués fent de les seves). Ara són ells que comencen a envejar-nos secretament.
Ahir, el probable futur lehendakari Urkullu ja citava Catalunya en el seu discurs, afegint-la al sac de pobles que albiren la seva llibertat nacional. Aquesta vegada som nosaltres els que ens hem avançat. No sabem per quan temps, però de moment han canviat les tornes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!