Les aigües turbulentes

“Ara ja tinc l’esperança que aquell José María Espinás, que va néixer el 7 de març de 1927, no morirà mai. No és que hagi descobert el secret de la immortalitat. No és cap truc ni pacte amb el dimoni. Ben al contrari, és la llei la que -sembla- farà impossible la mort d’aquell infant”.

La frase cobra sobtada actualitat avui, quan ens hem assabentat de la mort de Josep Maria Espinàs. És amb la que començava la seva columna d’opinió al primer i històric número de l’Avui, el 23 d’abril de 1976, inici d’una llarguíssima sèrie d’articles diaris (més d’11.000). Espinàs era, doncs, en certa manera un blocaire avant la lettre que, amb l’ajuda d’una Olivetti de les de tota la vida enlloc de moderns aparells tecnològics, ens oferia la seva visió diària de Catalunya i del món, de la societat i de cada persona, dels costums i de la cultura, sempre amb elegància, ironia, respecte al lector i amor a la llibertat i al país, tal com pretenem fer avui molts blocaires “de veritat”, amb més o menys fortuna i encert. Però Espinàs també era moltes altres coses, novel·lista, escriptor de viatges, cantant, editor… i una persona molt estimada, a qui hem d’agrair tantes aportacions. El trobarem a faltar.

[Espinàs va treure el nas en aquest bloc aquí, aquí, aquí i aquí. I al bloc germà, aquí i aquí. Imatge: anemcapalaindependencia.blogspot.com] 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!