Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

21 de juliol de 2016
0 comentaris

Menú del dia: el pollastre

Segons explicava la generació anterior a la nostra, el pollastre havia arribat a ser un article de luxe a les llars, o com a mínim un plat de festa o de dates assenyalades. Quan la famosa nadala parla de que “matarem el gall” formula tota una declaració de principis, doncs. Avui el pollastre, en totes les seves elaboracions i presentacions, és la cosa més habitual (anava a dir ordinària) de les nostres vides. Ara bé, la facilitat que tenim per accedir al seu consum en contrast amb la seva consideració d’article exclusiu en el passat té un preu: el preu és que no té res a veure l’un a l’altre en qualitat. Conten els més vells que abans les gallines menjaven blat de moro i corrien vives als corrals amunt i avall (el nen barceloní que això escriu havia aconseguit veure-ho!). Això es notava després al plat i al paladar. En aquest sentit, recordo una reflexió del gran Espinàs: abans el pollastre “es desfeia” a la boca; ara “es desmunta” tot just fem ús dels coberts per tallar-lo. Efectivament, sembla artificial tant per la textura i com pel sabor.
Potser la popularització i massificació del pollastre com a article de gran consum va venir amb el fenomen dels pollastres a l’ast. Recordo com una gran novetat l’obertura d’un negoci d’aquest tipus a la Barcelona dels seixanta, al carrer Nàpols si no em falla la memòria. La contemplació d’aquelles bestioles socarrimant-se mentre donaven voltes davant una mena d’estufes, més crues les de dalt, més daurades les d’abaix, era tot un espectacle que arribava al seu salivós punt culminant quan el dependent, de forma rutinària, recollia amb un cullerot la salsa greixosa que deixaven anar els pollastres i els ruixava de nou. Avui dia he perdut tot l’interès per aquests establiments, caracteritzats sobretot per presentar els diumenges unes llargues cues de gent demandant menjar bé de preu i sobretot que no els doni feina: pollastre, patates de ‘xurrero’ i gelat. Com es pot comprovar, el pollastre ha tornat als dies de festa: el cercle es tanca.

[Imatge: www.haehnchengrillstation.de]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!