Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall i Camps

Anuncis que em posen nerviós (49: tots, absolutament tots, els del Banc de Sabadell)

Les escenes.

A vegades són sofàs, a vegades taules, a vegades escenaris naturals, però en tots els casos apareixen patums dels més diversos sectors socials filosofant sobre el diví i l’humà. Que ara recordi, hi han passat Guardiola, l’Àngels Barceló, en Quim Monzó, la Ruscalleda, el noi aquell de Mishima, el Tricicle, el doctor Dexeus… aquesta setmana toca el torn del Figo (Madrid, llorones) i, per compensar, el Luis Enrique.

El missatge.

Els famosos, o no tant, et deixen anar les seves ocurrències, intercalant-hi conceptes com seny, confiança o esforç, i tu has de fer l’ídem per relacionar-ho amb l’activitat bancària. Resumint: diposita les teves minses virolles a l’entitat.

Per què em posen nerviós?

No precisament nerviós. La campanya, extensa en el temps i intensa en els mitjans, és innovadora i reconec que és impactant, que és el primer manament de la publicitat. Ara bé, en la seva dèria per allunyar-se dels anuncis convencionals, acaba aconseguint el contrari de l’objectiu buscat. Els espots televisius són d’un lúgubre blanc i negre (parlant de diners, no serà això un missatge subliminar?), els anuncis en premsa ocupen una plana sencera d’una lletra diminuta que no convida precisament a la seva lectura i, en fi, sentir el Carlos Latre parlar de l’apassionant tema dels autògrafs que signa, doncs sincerament em deixa bastant fred.

Abans parlava de missatges subliminars. S’ha dit que aquesta campanya està pensada per actuar com a contrapunt al procés sobiranista: “catalanets, sigueu assenyats i no feu res de què us hàgiu de penedir”. No crec que la cosa vagi per aquí, però tot podria ser. I seguint amb el tema, s’emet aquests dies un espot d’un automòbil que acaba amb l’eslogan: “decideix no decidir”. Esperem que ningú es prengui al peu de la lletra una afirmació tan paradoxal.

[Imatge: qui ho havia de dir, els inefables Víctor Manuel i Ana Belén anunciant un banc…; musicosporlaconsciencia.wordpress.com



  1. Doncs jo vull decidir engegar el Sabadell a dida.

    Tan encarcarament i tanta parafernalia postissa … em molesten. Dec ser d’una altra manera …

    i per acabar d’adobar-ho les declaracions dels capitosts del Sabadell-Atlántico contra la llibertat i plenitud de Catalunya.

    Que se’n vagin a l’altra banda del “Atlántico” … ben lluny!

    ————-

    Va per ells, per la Caixa i per tothom que encara no sap on viu i quins són els interessos del Poble de Catalunya.

    Salvador Molins, BIC-CA-ANC-SI-MxI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Personal per jordicc | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent