Setmana del còmic a Tarragona (1)

Avui comença la Setmana del Còmic a Tarragona. No em considero un gran afeccionat a aquesta disciplina ni en tinc molts coneixements, però tot i així crec que no és mal moment per parlar avui i els propers dies del còmic i de la relació que hi he tingut al llarg de la meva vida.

La Setmana comença amb una conferència amb el suggestiu títol “Tintín va néixer a Tàrraco”. Ja vaig dedicar un apunt (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/51420) al centenari d’Herge, el creador de l’intrèpid periodista i un dels referents de la denominada “línia clara” del còmic. En sóc un decidit partidari, potser perquè es correspon una mica amb el meu caràcter. Els còmics de la meva infància (que es dèien “tebeos” o historietes) eren majoritàriament de “línia clara”, concretament els personatges de l’escola franco-belga que eren publicats puntualment cada quinze dies per Cavall Fort i literalment devorats en pic arribava la revista a casa. Hi havia hagut verdaderes discussions, crits inclosos, amb els meus germans sobre qui era el primer a poder llegir la revista. Personatges? Tots els de la meva quinta els recordaran: Jan i Trencapins, el Marsupilami, el Sergi Grapes, en Benet Tallaferro, els Barrufets (inoblidable “el barrufet que barrufa barrufets pels barrufets”) i molts més que em deixo. Constituïen el contrapunt als de l’escola Bruguera i que representaven l’Espanya sòrdida i postfranquista dels Carpanta, les germanes Gilda o la família Churumbel… Eren una mica chelis, la veritat. Els dibuixos de Cavall Fort, en canvi, eren tota una altra cosa. Per cert, que no em deixi Madorell i els seus Jep i Fidel i La casa sota la sorra.

Els Tintín també van anar entrant puntualment a casa, volum a volum, com ho van fer els d’Astèrix, un altre dels herois del còmic francès. Sempre em van fascinar els anacronismes i els jocs de paraules dels gals a tots els països on els portaven les aventures. Em descollonava (ara se’n diu “em partia la caixa”) amb Astèrix a Hispània i el seu tractament dels tòpics de la nació veïna: les obres a les carreteres “de primera”, les processons o el Bástez y Mandolina (perdó, Mandolínez y Basta…).

Per acabar, recordo encara uns altres personatges: el califa Harun el-Pussah i l’inefable Iznogoud, que volia ser “califa enlloc del califa”. No sé si estan publicats en forma de llibre però m’agradaria molt tenir-los. Eren divertits, d’un humor surrealista, i molt ben dibuixats (no sé si es consideraven “línia clara” o no, aquí ja no hi arribo).

Continuarà demà (i mai millor dit).

Programa per avui i demà de la Setmana del Còmic a Tarragona:

– Dimecres 7 de maig, 20 h: xerrada “´Tintín va néixer a Tàrraco”, per Gual i Gual, a la Sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera.

– Dijous 8 de maig, 18,30 h: conferència “El còmic-book  novel·la gràfica”, per José Luis Zaragoza, a la Biblioteca Pública de Tarragona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *