Vella Europa, fes justícia
allibera les teves nacions,
no permetis la tirania
que imposen els estats opressors.
Avui Kosovo aconsegueix la seva independència (no sé a quina hora exactament) i es converteix en l’estat 203è de la comunitat internacional. El reconeixeran 51 estats, entre ells tota l’Europa seriosa, Estats Units, Canadà, Japó i Austràlia. Endevina, endevinalla, qui no té intenció de fer-ho? Premi! L’actitud de l’estat espanyol, pueril però altament significativa, constitueix un argument més (i ja no sabem on col·locar-los de tants com n’hi ha) a favor de l’alliberament dels catalans. Vergonya fa, moltes vegades, pertànyer a aquest estat. En fi, de moment desitgem molta sort als amics kosovars: no els ajudarà ni la situació econòmica, ni el context balcànic ni la pressió russo-sèrbia, però tenen dos factors fonamentals a favor, una classe política i una població que s’ho creu i el suport exterior de qui talla el bacallà.
[Les estrofes que encapçalen el post corresponen a la cançó Europa del grup Terratrèmol. És un grup de roc canyer, ja desaparegut, i que he descobert amb el CD que regalava l’Avui el diumenge passat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs què vols que et digui, com a independentista no em sembla un
procés exemplar: durant anys i anys hi ha hagut una política
d’eliminació de la població sèrbia inicial (que encara era majoritària
a principis del segle passat), via assassinats massius i deportacions,
junt a la seva substitució per colons albanesos. Des de l’Imperi Otomà
fins al Tercer Reich, és la política que ha permès la declaració
d’avui…