Junqueras, l’altra proposta

Junqueras té fama de bon orador i potser és veritat quan explica pedagògiques lliçons d’història de Catalunya, però avui ha comès l’error de ser el revers, en el fons (que ja sabíem) però també en la forma, de la conferència de Mas de la setmana passada. Ha estat una intervenció llarga, plúmbia i amb derivades innecessàries. És el que té llançar-se a parlar sense faristol i sense papers. Tot el que amb Mas va ser concreció, ordre cartesià i propostes que satisfeien l’expectació creada, amb Junqueras s’ha convertit en dispersió conceptual i periòdiques aproximacions a la justícia social o a les identitats dels individus que avui no venien al cas.

Però bé, l’important en els discursos és el contingut i resulta que estic d’acord amb el pinyol conceptual de la seva intervenció, la convocatòria d’eleccions amb llistes separades i unides per alguns elements comuns. Reconec que la proposta Mas també era engrescadora, per original, però al final el què importen són els vots. Això és política, i de la dura. Presentant-se separades, les formacions polítiques trauran més vots que juntes: ho diuen els estudis dels entesos i s’intueix sense fer-ne cap, d’estudi.

En definitiva, si hem de fer una lectura precipitada del discurs de Junqueras, a una hora de la seva conclusió, és que tant la seva proposta com la de Mas demanen, encara amb més insistència, una confluència entre les dues. Del millor en sortirà el millor. Només falten ganes.