Les aigües turbulentes

Dimecres passat. L’escenari fou una coneguda cadena de cafeteries, no en faré publicitat, que es caracteritza per preguntar el nom al client quan aquest fa la comanda. L’empleat escriu el nom al got de cafè i serveix perquè el personal s’adreci a la clientela pel seu nom de pila, creant així un clima d’aparent cordialitat amb la perspectiva d’una desitjada fidelització:

• (empleada) ¿Qué nombre le pongo?
• (jo) Jordi
• ¿Gorgi?
• (lletrejant i cridant) Jordi!
• perdón, pero con las máscarillas cuesta entender las palabras

Quan me’l lliuraren, el got de cafè (un got enorme, ple de cafè ardent) lluïa un vistós “Giordi”. Mira, ja m’han rebatejat, ja puc afegir un altre hipocorístic als que he rebut al llarg de la meva existència, a saber: Jorge (¿qué ponía en mi DNI?), Yoyi (germans), Yuri (nom du guerre juvenil) , o Jordi Patordi i George de la Selva (com ocasionalment em deien sense mala intenció algunes companyes de feina).

En defensa de l’empleada de la cafeteria, s’ha de dir que l’excusa de la mascareta (juntament amb el brogit del local) era altament creïble. El client de darrere meu tampoc va tenir molta sort amb ella:

• (ell) un vegetariano, por favor
• (empleada) ¿Un americano?

Quan celebrem el sant els Giordis? No ho sé. Els Jordis el celebrem avui.

Bona Diada del Sant! Compreu molts llibres en català!

[Imatge: Sant Jordi; maviseyahatdersigi.blogspot.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!