Les aigües turbulentes

“És que Sant Jordi és un dia molt estressant” ha deixat anar una senyora rere meu, a la cua de la caixa de la llibreria on he fet la compra que pertoca avui. Doncs sí, ho és. Estrès el que provoquen les multituds a la Rambla de Tarragona (i a la resta de rambles, passeigs i places del país) passejant-hi i intentant arribar a primera fila dels llibres exposats a les parades (és per això que ja fa anys que faig la compra a la botiga, no al carrer). Estrès el que inevitablement sorgeix quan es desfila entre la multitud de paradetes d’associacions, ONG i, naturalment, tots els partits de l’arc parlamentari, aquest any especialment obsequiosos amb opuscles, xapes, globus i plantetes. Estrès el que provoca, qui ho havia de dir, l’elecció del llibre, quan se suposa que el/s que m’interessa/sen ja els he adquirit abans. Estrès per les preparacions per fer aquest dia (és el meu sant, també), un dia mínimament especial, diferent dels altres.

Estrès del tot infundat: el dia, climatològicament parlant, s’ha comportat, les esperades congestions humanes han resultat ser una estimulant prova de la vitalitat del nostre poble (difícil trobar una major transversalitat ideològica, generacional i social que a Sant Jordi). Enguany m’he comprat no un sinó dos llibres: Vaticangate, del periodista Vicenç Lozano sobre les obscures maniobres per treure’s de sobre el papa Francesc, i Lletres que parlen. Viatge als orígens del català, que aprofundeix en l’apassionant món del naixement de la nostra llengua a través dels manuscrits que van sortint a la llum. I els llibres els he comprat a dues noves llibreries tarragonines, la reoberta La Capona i El Soterrani, dues mostres del nou impuls que experimenta a la ciutat un sector tan precari com el comercial. Per últim, la celebració ha consistit en un dinar familiar al Serrallo a base d’arròs caldós i graellada de marisc. Al restaurant he pogut felicitar l’amic Jordi S., que casualment dinava també allí. Tota la jornada ha transcorregut, almenys pel que a mi pertoca, agradable i tranquil·la.

Bona Diada de Sant Jordi per les poques hores que queden!

[Imatge: diarimes.cat, foto ACN]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!