Encara que quedi lleig dir-ho, que bé els va als mitjans de comunicació la mort del capità de l’Espanyol, Dani Jarque. La sequedat informativa d’un diumenge d’agost ha rebut una petita pluja amb aquesta trista notícia, que ha permès a diaris i televisions omplir pàgines i temps, respectivament. Sense anar més lluny, el Telenotícies de
La grip aquesta de tants noms va cobrant-se vides molt lentament. Ahir, la primera del Principat. Sense menysprear els seus efectes, i amb el degut respecte a les víctimes passades o futures, opino que estem una vegada més davant d’un fenomen que ja ens és familiar. A partir de les primeres infeccions d’una nova forma
Als semàfors de Tarragona s’està implantant aquell sistema que permet als vianants saber el temps que els queda de via lliure per passar. A sota del compte enrere en segons, el clàssic homenet verd caminant ha estat substituït per un en moviment que corre desesperadament. Ho trobo molt coherent i en consonància amb el món en què vivim, ple
Vaig veure la transmissió televisiva de la inauguració del nou camp de l’Espanyol, a Cornellà. Algunes notes apressades: * Tot està inventat en aquest tipus d’espectacles i, per tant, tocava presenciar multituds fent figures, saltimbanquis penjats made in Fura dels Baus i un intèrpret musical cantant un himne. Ridícul el número del llacet blau. Guapo el dels acròbates
Demà és el 28-J, el Dia de l’Alliberament Gai. Amb aquest motiu, al Camp de Tarragona, i concretament a Reus, també es van fer activitats, tot i que quedessin una mica desdibuixades emmig de la festa major de Sant Pere. Enguany, però, els amics d’H20 (l’associació GLBT de les nostres comarques) han tingut l’habilitat d’incloure aquests actes com
Una iniciativa d’un alcalde comunista francès (això ja és tota una declaració de principis) proposa prohibir la burka i el nikab als carrers de l’estat veí. Diu que aquestes peces de vestir, que cobreixen per complert el cos, són un símbol d’opressió de les dones i és inacceptable al país laic i igualitari per excel·lència.
Tots som vius, no existeixen els morts; el que passa és que aquests estan “allí” i nosaltres (els vius-vius) estem “aquí”. Això deia Vicenç Ferrer, avui traspassat. Difícilment trobaríem una resposta més senzilla i més ben explicada a la pregunta que fa mil·lenis es planteja la humanitat i que les diferents esglésies resolen amb construccions dogmàtiques
El traspàs de Cristiano Ronaldo al Real Madrid per 96 milions d’euros ha desfermat les ja previsibles esquinçades de vestidures i els no menys previsibles plantejaments demagògics. El més sorprenent de tot plegat és que la gran majoria d’opinadors, comentaristes i contertulis no són socis de l’equip madrileny i, per tant, a ells no els
No sóc un entusiasta del futbol però segueixo amb molt interès la trajectòria dels nostres equips i especialment el Barça, pel que té de meta-esportiu. Tampoc m’agrada, ni per a mi ni per als altres, aquesta actitud d’apuntar-se al carro quan tot va bé (“la Copa és nostra!”) i després desentendre’s quan les coses van
Interessant la xerrada d’aquest vespre a Caixa Tarragona. La donava Manuel Toharia, abans meteoròleg, ara divulgador de temes científics i sempre flagell de farsants. Mai no el veureu a Cuarto Milenio. Sóc un admirador d’aquest home i dels seus plantejaments racionalistes. Toharia ha dissertat, durant una llarga hora, sense papers i de forma molt amena, al voltant
Demà divendres 22 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Hortensi Güell del Centre de Lectura de Reus (Major, 15), es presentarà el llibre Dels drets a les llibertats d’Eugeni Rodríguez i Joan Pujol. L’acte està organitzat pel Col·lectiu H2O i s’emmarca dins el 150è aniversari de l’Ateneu reusenc. L’acte serà presentat per
Veig que no se’n parla prou i no crec que es tracti només d’un costum de la meva ciutat. Em refereixo a les sabates penjades als cables dels carrers. En tinc localitzades a diversos punts de Tarragona. Sabates, botes i calçat esportiu (la meva quinta en diu bambes) pengen silenciosament, misteriosament, sense una raó clara. Com hi arriben?
Vaig seguir el darrer quart d’hora del Chelsea-Barça no per televisió ni per ràdio, sinó pel peculiar xat que va oferir aquesta casa. Puc donar fe que, tot i no tenir ni imatges, ni locució ni detalls de les jugades, vaig viure el moment com si estigués a la tribuna de l’estadi. Hi ha una
Tal i com vaig prometre al company del Consuetudinarium, avui tornaré a esmentar la seva mai prou estimada ciutat, i és que el Reus Deportiu s’ha proclamat campió d’Europa d’hoquei patins, després de 37 anys de no fer-ho. Està clar que si no és futbol o l’equip no és de la gran capital, una notícia
El meu apunt del passat dia 3, dedicat al cinquè aniversari de la restauració del tramvia a Barcelona, va merèixer un comentari d’un internauta, de nom Albert, que no sembla gaire il·lusionat pel fet de que aquest mitjà de transport circuli pel mig de la Diagonal. Diu que canviarà d’opinió el dia que els vegi