O ex-monja: no sabem ben bé què és, ara que ja s’ha tret l’hàbit però encara no té el permís de Roma per dedicar-se de ple a la política, activitat mundana i pecaminosa com poques. Sigui quina sigui la seva categoria clerical, m’estic referint a Teresa Forcades, que darrerament ha tornat a estar al centre de la polèmica: llistes electorals, vacunes, flota de Gaza… com la cervesa aquella, allí on va “triomfa”.
Sembla que ho faci expressament. Munta un grup polític (que sospitosament ha rebut una notable atenció mediàtica, atès el seu pes específic) amb pretensions trencadores tant en l’eix social com nacional (bé) i no se li ocorre altra cosa que postular-se com a cap de llista del mejunje Iglesias+Herrera, de ben dubtosa trajectòria, sobretot del segon dels eixos. Potser el cognom del de la cueta ha influït en les vel·leïtats de la monja. Disculpeu l’acudit fàcil.
El lamentable desenllaç del cas de diftèria a Catalunya, avui mateix, farà que Forcades i les seves contumaces declaracions anti-vacunes tornin als titulars de la premsa. Per molt que llegeixo i rellegeixo els seus plantejaments, no veig per on agafar-los: que no són del tot efectives, que són un negoci farmacèutic, que els no vacunats poden ajudar a vèncer la malaltia (?)… Ho diu una dona amb estudis superiors del segle XXI, però sembla un bruixot medieval.
Potser per airejar-se una mica, la bona dona va decidir enrolar-se a la denominada “Flota de la Llibertat” per trencar el bloqueig al que sotmet el pèrfid estat d’Israel la franja de Gaza. Va ser entendridor sentir-li dir que els vaixells serveixen per fer arribar als palestins, entre altres productes de primera necessitat, medicaments. Com diu? Medicaments de les farmacèutiques? Ho he sentit bé?
Potser tantes emocions en pocs dies han passat factura a la salut de Forcades, perquè ha hagut d’abandonar la Flota aquesta per “indisposició”. Amb què se la farà passar per no trair els seus principis, em pregunto, encuriosit.
[Imatge: www.ara.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Me la veig com a primera embajadora de la Catalunya independent a l’Estat de Palestina. O a Israel. O a Nova Zelanda. O a la Santa Seu (encara que crec que seria millor que la Santa Seu l’envies a la ONU).
Bé, és igual on sigui; la qüestió és que de ben segur estarà donant bons consells a tothom qui els vulgui sentir, i als altres, també. El cap, com un bombo. Millor tenir-la lluny (aquí ja tenim unes alumnes aventajades per alliçonar-nos a tots plegats).
Atentament, i bona setmana