Anava a dir “em fa molta Grècia” el que he llegit avui als diaris, però dos jocs de paraules són massa. El cas, però, és revelador. El mer anunci d’eleccions anticipades a Grècia, amb possible victòria de Syriza, ha fet trontollar magnituds macroeconòmiques a tot el continent europeu i ha provocat els primers mals de
El meu apunt d’ahir sobre el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Cuba i Estats Units ha rebut un comentari de corfeta82@hotmail.com (no sé com es diu), que agraeixo i que m’agradaria contestar. Les reflexions de Corfeta van en la línia, molt habitual, d’equiparar democràcia amb capitalisme a l’hora d’abordar els conflictes polítics. Ni són el mateix
Cuba és un país fascinant en molts aspectes, que m’agradaria visitar, però em tinc promès a mi mateix que no hi viatjaré mentre no sigui una democràcia. Aquest objectiu, aquesta intenció, són avui una mica més propers amb l’anunci que han fet els governs de Washington i de L’Havana de refer les relacions diplomàtiques després de cinquanta
La batuda policial d’avui en un conegut edifici okupat de Barcelona i en altres dependències, seguint directrius judicials espanyoles sota l’epígraf “terrorisme anarquista” mereix algun comentari. Terrorisme és un terme al qual han agafat predilecció determinats sectors polítics per designar qualsevol mínima alteració de l’ordre públic o social, sigui efectivament o com a mera intenció.
Pobre PP, ja no sap què fer davant el repte català. Ara ha presentat una queixa davant el Consell de l’Audiovisual de Catalunya perquè s’ha sentit ofès amb un gag de “Polònia” en el qual es parodiava la famosa escena de la pel·lícula Der Untergang (L’enfonsament) on Hitler reacciona iradament quan els seus col·laboradors li expliquen que
Els mitjans van plens d’aquest petit personatge anomenat Nicolás i de les seves cuites, que tenen més suc del que podria semblar. Recordem a aquells que no segueixen amb prou interès l’actualitat peninsular, cosa que sempre és convenient de fer, que ha estat detingut un noi que es diu Nicolás (no recordó el cognom), acusat d’usurpació de funcions,
Notes disperses sobre la compareixença d’aquesta tarda de l’ex-president Pujol a la Comissió del Parlament on havia de donar explicacions sobre la seva declaració-confessió: 1) D’explicacions, res de res. S’ha limitat a ampliar la informació que ja havia donat a la seva famosa carta del mes de juliol. Ni dades concretes, ni documents, ni proves
Escòcia apura les hores del seu dia més important en segles per decidir el seu futur. Ens arriben notícies d’una alta participació i això és una bona notícia per tres raons: primera perquè reflecteix la transcendència de la votació, segona perquè és una prova de maduresa democràtica, i tercera perquè, segons diuen els entesos, una
Ha mort Ian Paisley, el dirigent protestant radical d’Irlanda del Nord (ell en deia Ulster: la divisió entre catòlics i protestants comença pel nom). No em sorprèn l’escàs espai informatiu que ha ocupat el fet, però crec que mereixia més interès. Aquest visceral capellà es va fer especialment famós a finals dels anys seixanta, quan el conflicte civil
No puc evitar sentir enveja i alegria contemplant Estela de Carlotto, la presidenta d’Abuelas de Mayo, i el seu èxit personal i col·lectiu: haver retrobat el seu nét. Ha de ser extraordinàriament satisfactori aconseguir un objectiu després de dedicar-hi mitja vida, i més si aquest objeciu té la significació del retrobament d’un ésser estimat. Per
Allò de la biga i la palla està d’actualitat aquests dies. Primer exemple. L’exèrcit del PP, des dels alts comandaments madrilenys fins a l’obedient tropa sucursalista catalana, donant lliçons de moralitat a tort i a dret, a compte de l’afer Pujol. Segon exemple. François Hollande, el president del país més nacionalista d’Europa, potser del món,
Cada vegada que el conflicte entre Israel i Palestina experimenta una crisi o un agreujament, com està passant aquestes setmanes a la franja de Gaza, no falla. Des de remotes societats, la catalana per exemple, es desferma la imperiosa necessitat de prendre part per un dels dos actors, sense que hi hagi una poderosa raó
“Pobresa, desigualtat, treball precari, atur, decadència institucional, violència de gènere, independentisme, són conceptes a desterrar perquè indignen tothom” ha dit avui Pedro Sánchez, aquest híbrid d’Alexis Tsipras i chulapón de Vallecas, flamant secretari general del PSOE. Tot al mateix sac. Que el nou secretari general del principal partit, encara, de l’oposició espanyola llanci invectives contra
Sempre m’he considerat un pujolista. Malgrat haver militat en tres formacions políques (cap d’elles Convergència) sempre vaig sentir-me identificat en el corrent polític catalanista, centrat, integrador i europeista que encapçalava Jordi Pujol. Igualment, sempre he sentit un especial respecte vers la seva persona, més enllà de la que li corresponia com a màxima figura institucional de Catalunya. Es comprendrà,
Parlava ahir del lamentable ple municipal de Torredembarra on, després d’una giragonsa imprevista, reforçada per una normativa no del tot fina, va resultar elegit alcalde qui no estava previst: un regidor imputat que va rebre zero vots per ser-ho (per ser alcalde, no per ser imputat). Potser per les presses, potser per una cert simplicitat, vaig