LA CRÒNICA El magnífic castell de Masricart de la Canonja (en realitat un gran mas, però sembla un castell) ha estat l’escenari de la xerrada del cap de llista de Solidaritat Albert Pereira. Una trentena d’assistents, xifra notable si tenim en compte la premura amb què es va convocar l’acte, el temps més aviat fred i humid i
AGENDA ELECTORAL Dilluns, 12 de novembre, 20:00A l’Auditori Municipal de l’Arboç, conferència “El català ha de ser única llengua oficial a la Catalunya independent?”, amb Núria Coral, candidata de Solidaritat, i Pau Vidal, filòleg. Dilluns, 12 de novembre, 20:00Al castell de Masricart, de la Canonja, acte electoral amb Albert Pereira i Cel Font. Dilluns, 12
LA CRÒNICA Míting central a Reus. L’Orfeó Reusenc ple, amb gent dreta. Presenta l’acte l’amic Cesc Invernon, que aprofita per referir-se a l’estúpid anunci del PP, on s’insinua que en una Catalunya independent s’hauran de traduir els cognoms, recordant que els tres candidats del tríptic electoral es diuen López (Tena), (Albert) Pereira i (Caritat) Garcia. Tres
LA CRÒNICA Aquest matí, instal·lació de la carpa de Solidaritat a la Rambla Nova de Tarragona. Enmig del tràfec de persones que pugen i baixen pel nostre principal carrer, uns s’acosten i altres no, uns s’interessen per les propostes i altres segueixen el seu pas indiferents, uns s’enduen tríptics i paperetes i altres ens compren
LA CRÒNICA Inici de campanya de Solidaritat Catalana per la Independència, com en anteriors ocasions, al Restaurant Les Voltes, de Tarragona (còctel de gambetes i fruits de mar, orada al forn i sorbet de mandarina, quinze euros). Excel·lents organització, companyia i qualitat dels plats. Vibrant i engrascador discurs del cap de llista, Albert Pereira, que
Aquesta mitjanit torna el festival de cartells, promeses, declaracions i minutatges televisius. El circ polític esclata aquests quinze dies amb tot el seu potencial d’equilibristes, mags, domadors i pallassos. Sobretot pallassos, donant-se falses bufetades l’un a l’altre abans de tocar el saxofon. Així veiem la campanya gent com jo, que tenim les idees mínimament clares i
Que el centre del debat polític de Catalunya i de les eleccions del proper 25 de novembre sigui la independència / estat propi / interdependència / estat associat / dret a decidir / federalisme (asimètric o no) / ja estem bé com estem / España una (poseu la x on més us plagui), que sigui
[Article publicat en diferents mitjans de comunicació, en tant que coordinador comarcal del Tarragonès de Solidaritat Catalana per la Independència] De mica en mica, però de forma inexorable des de la data clau de l’Onze de Setembre d’enguany, tots els sectors socials i econòmics de Catalunya van entrant en el debat sobre si el nostre
El darrer cromo per enganxar al voluminós àlbum de bestieses anticatalanes ens l’ha proporcionat un escriptor, de nom Juan José Armas, que ha publicat un article al diari El Mundo (El Inmundo per molts dels seus detractors) en el qual suggereix que els catalans som responsables de la mort de Jesucrist. La cosa està agafada
Ahir a la tarda, rere l’incomparable marc de l’església d’Altafulla (no enganyo: vegeu la foto), Solidaritat Catalana per la Independència del Camp de Tarragona va celebrar el seu congrés regional i va renovar la seva executiva. La recent paternitat de qui fins ara n’ha estat coordinador, Hèctor López Bofill, ha fet que no pugui dedicar tot
“Força, equilibri, valor i seny”, és el lema dels castellers, que entre avui i demà es veuran les cares al XXIV Concurs de Castells a Tarragona, però també podrien ser els quatre valors que haguessin hagut de presidir la dissortada reunió de grups independentistes per mirar d’aconseguir una coalició. Calia mesurar bé la força real
Han passat dues setmanes de la magnífica manifestació de l’Onze de Setembre i, sense donar temps ni a respirar, els esdeveniments es van precipitant, com seguint un guió previst amb anterioritat: cop de porta al pacte fiscal (per un moment vaig témer que Rajoy donés allargues a l’assumpte), convocatòria electoral el novembre (ben fet: abans no
Acabo de sentir l’entrevista que TV3 ha fet aquest matí a Oriol Pujol. No sé si és que li toca fer el paper de marejador convergent de perdius independentistes o què, però sentint-lo m’ha semblat que tornàvem a les ambigüitats de l’època del seu pare, amb la diferència que el president Pujol marcava ell el rumb
El parlament del Quebec, constituït després de les recents eleccions amb majoria sobiranista, la primera decisió que ha pres és la retirada de la bandera canadenca del saló de plens, deixant únicament la de la província, aquella blava tan maca amb les quatre flors de lis. La notícia ve com anell al dit, ja que no
Ahir dissabte vaig tenir l’humor d’empassar-me el debat setmanal de Tele 5, aquell que presenta l’ínclit Jordi González, i dedicat a la independència de Catalunya. Tres hores ben bones va durar la broma catòdica i tot plegat va resultar més interessant del que es podria suposar, atesos el canal televisiu, el lloc des d’on s’emet