Dic marejador de perdius perquè sembla que hagi volgut tirar aigua al vi de la il·lusió que ha despertat la determinació del president Mas els darrers dies. Potser és un joc prèviament pactat de “poli bo” i “poli dolent”, però a mi, com a català, catalanista, ciutadà i elector, les quatre coses, no m’agrada aquesta manera de portar el delicat i decissiu procés que ha encetat Catalunya les dues darreres setmanes.
Si el gruix de la societat catalana va expressar tan bé els seus anhels d’independència l’Onze de Setembre, si ho va fer de manera pacífica i il·lusionada, si el president Mas sembla haver entès aquest clam amb les seves darreres intervencions públiques… perquè surt avui Pujol (fill) omplint l’Ariadna Oltra d’inconcrecions, ambigüitats i fugides d’estudi? Vol Convergència un estat propi (o sigui, independència) sí o no? Hi haurà eleccions al novembre, com reclama tothom, sí o no? S’hi presentarà Convergència amb un compromís concret, sí o no?
Van planxant i van arrugant.
[Imatge: www.ara.cat]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!