Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

21 de setembre de 2012
0 comentaris

La planxa convergent

Acabo de sentir l’entrevista que TV3 ha fet aquest matí a Oriol Pujol. No sé si és que li toca fer el paper de marejador convergent de perdius independentistes o què, però sentint-lo m’ha semblat que tornàvem a les ambigüitats de l’època del seu pare, amb la diferència que el president Pujol marcava ell el rumb del país i s’explicava millor, malgrat aquella peculiar manera de parlar que encara té.

Dic marejador de perdius perquè sembla que hagi volgut tirar aigua al vi de la il·lusió que ha despertat la determinació del president Mas els darrers dies. Potser és un joc prèviament pactat de “poli bo” i “poli dolent”, però a mi, com a català, catalanista, ciutadà i elector, les quatre coses, no m’agrada aquesta manera de portar el delicat i decissiu procés que ha encetat Catalunya les dues darreres setmanes.

Si el gruix de la societat catalana va expressar tan bé els seus anhels d’independència l’Onze de Setembre, si ho va fer de manera pacífica i il·lusionada, si el president Mas sembla haver entès aquest clam amb les seves darreres intervencions públiques… perquè surt avui Pujol (fill) omplint l’Ariadna Oltra d’inconcrecions, ambigüitats i fugides d’estudi? Vol Convergència un estat propi (o sigui, independència) sí o no? Hi haurà eleccions al novembre, com reclama tothom, sí o no? S’hi presentarà Convergència amb un compromís concret, sí o no?

Van planxant i van arrugant.

[Imatge: www.ara.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!