Dins del cicle de pel·lícules en versió original que cada any s’ofereix a l’Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge es projectà la francesa Elle, guanyadora d’un Gaudí a la millor pel·lícula europea (i d’un Goya també, amb l’Oscar no ha tingut sort). Es tracta d’una mena de thriller psicològic (titlar-lo d’”eròtic” és una mica
Arriba a casa una nova publicació: El món d’ahir. En català! Rere l’invent hi ha, qui ho havia de dir, Minoria Absoluta, és a dir l’inquiet Toni Soler. En la presentació que aquest fa del primer número, defineix l’objecte de la revista com una intersecció difícil de delimitar i de batejar entre història, literatura i periodisme.
Remarcable l’exercici de normalitat democràtica que vam contemplar ahir a la televisió. El president Puigdemont sotmetent-se en directe i durant tres llargues hores a les preguntes de ciutadans. És obvi que no el van interrogar sobre el temps que faria l’endemà o si prefereix les corbates a ratlles o llises: les inquietuds dels intervinents anaven
Ha passat bastant desapercebuda la mort del periodista José Luis Barcelona. No ens hauria d’estranyar aquest “passar de puntetes” sobre un professional allunyat dels d’ara, tant pel que fa a l’estil com en el temps. Com que ja tinc una edat, recordo perfectament aquest home de la ràdio i la televisió d’aquells tristos anys seixanta,
Fa cinc mesos Olivia de Havilland celebrava el seu centenari d’existència. Avui li toca a una altra estrella de Hollywood, Kirk Douglas. No sóc suficientment cinèfil per parlar-ne amb coneixement de causa, ni per dir quines són les millors pel·lícules que va interpretar o per valorar què ha representat per al setè art. Sí que
La biennal SCAN Tarragona, festival internacional de fotografia, celebra enguany la sisena edició. Del 19 d’octubre de 2016 al 8 de gener de 2017, SCAN ofereix un variat repertori d’exposicions, conferències, tallers i activitats fotogràfiques, a càrrec de nombrosos artistes internacionals, que fan que la ciutat torni a ser punt de trobada de la fotografia
Commemorem enguany els 700 anys de la mort de Ramon Llull, l’escriptor i pensador català de més projecció internacional de la història però que, en canvi, aquí no li donem la transcendència que va tenir i que es mereix. Per intentar compensar-ho, entre 2015 i 2016 s’han programat una gran quantitat d’activitats de tot tipus.
Sembla que el nostre “vers lliure”, el conseller Santi Vila, de tant voler anar al seu aire comença a transitar per camins i viaranys desconeguts amb el risc de perdre’s o, el que és pitjor per a ell, no saber exactament a quin lloc vol arribar. La darrera entrevista concedida a un mitjà estatal parlant
Avui s’escauen els vint-i-cinc anys de la mort de Maria Aurèlia Capmany, la Capmany, com era coneguda popularment. Em vénen (no em venen) a la memòria tres moments de la meva vida en què vaig tenir la sort de tenir-la de prop i sentir-la parlar. Vaig coincidir amb Maria Aurèlia a la Universitat Catalana d’Estiu
Mig país angoixat per l’evolució del pubis del denominat “millor jugador del món” (de futbol, naturalment). Aquest era el punt de partida de l’interessant article d’ahir d’Antoni Puigverd a La Vanguardia on carregava contra la desproporcionada influència del futbol en tots els àmbits de la nostra societat, i que subscric sense canviar-hi una coma. Com
Abans de les maleses de l’empresari “català” Javier de la Rosa, l’única cosa que havíem fet els catalans és assassinar Trotski. Cada vegada que es parlava d’aquell transcendent fet històric, tothom recalcava que l’homicida del dirigent comunista era “català”. No sabem si aquesta obstinació en l’origen geogràfic d’una persona, que sempre s’obviava per a la
La pel·lícula El jove Frankenstein va marcar a tota una generació. Estrenada a meitat dels setanta, el seu tractament tècnicament innovador (rodada en blanc i negre quan ja tot era en color) i la manera com abordava humorísticament un tema seriós sinó terrorífic, amb gags ben coneguts, ha fet que s’hagi mantingut en el temps
¡Yo soy la Libertad porque el amor lo quiso! ¡Pedro! La Libertad por la cual me dejaste. ¡Yo soy la Libertad, herida por los hombres! ¡Amor, amor, amor y eternas soledades! Federico García Lorca: Mariana Pineda, estampa tercera, escena final. [Imatge: www.culturandalucia.com]
Avui hem de lamentar la pèrdua de l’escriptor i periodista tarragoní Xavier Carreras i Segarra. Va col·laborar en diferents mitjans, Catalunya Exprés, La Vanguardia i Avui, on feu la crítica de televisió, mitjà on exercí d’editor i de guionista (“Vostè pregunta”, “Tribunal popular”). Com a escriptor, destacà per les seves novel·les ambientades a la Guerra
Anit, vetllada musical a la catedral de Tarragona. Fabio Ciofini, organista italià d’intensa i extensa carrera musical, va oferir-hi un concert amb l’orgue inaugurat fa tres anys. Va interpretar peces barroques de Storace, van den Kerckhoven, van Noordt, Rossi (imatge) i, que tots coneguem, Bach. Hora i escaig d’interpretació, suficientment llarga per gaudir-la, suficientment curta