li va salvar la vida! Massa perseguit…? Però sí, llibertat de pensament dintre del nacionalfranquisme. No es va haver d’exiliar pas quan Franco va entrar a Salamanca. Però sí, llibertat de pensament i per això la Carmen va fer el que va fer. Ho dic sense sorna.
Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
He passat alguns dies a l’illa de Fuerteventura, l’antiga Maxorata o Erbania dels guanches. Més desconeguda que Lanzarote però igualment atractiva, d’un paisatge desèrtic corprenedor. Heus aquí algunes impressions de l’estada.
A l’illa s’hi pot accedir en avió o en vaixell des de Las Palmas, i opto per aquest darrer mitjà de transport. Es tracta del ferri Volcán de Timanfaya, de la naviera Armas, que a mi em sembla enorme: té diversos nivells amb profusió d’accessos, portes i escales per anar endavant i endarrera (perdó, a proa i a popa). Aquesta distribució i l’existència de solàriums, una petita piscina i una cafeteria fan més soportables les tres tedioses hores de trajecte. O si no, sempre queda el recurs de mirar la televisió, que en el moment de sarpar ens dóna la notícia, atenció, del rescat del Costa Concordia. Ja és casual.
A diferència del seu homòleg italià, el vaixell canari arriba a bon port a Morro Jable, a l’extrem sud de l’illa, una petita població que ha anat creixent a mesura que el turisme descobria els encants d’aquella zona, cosa que ha provocat en el paisatge urbà l’aparició d’hotels, apartaments, centres comercials, restaurants i botiguetes de tota mena. El que no hi ha és una excessiva vida nocturna, ni discoteques, ni romanços per l’estil: el turisme que arriba a Fuerteventura procedeix majoritàriament de Centreeuropa i té una mitjana d’edat elevada.
El primer dia d’estança el dedico a recórrer l’illa i començo per la capital, Puerto del Rosario. Aquí el principal motiu d’interès és la denominada Casa Unamuno, on el famós escriptor i intel·lectual espanyol va residir-hi uns mesos, per “cortesia” del dictador Primo de Rivera. Es tracta d’una residència amb la decoració i el mobiliari típics de principis de segle XX. Polèmic com tants d’altres, Unamuno no sempre la va encertar (d’ell és la frase “que inventen ellos”, per no parlar de la seva proposta de “catalanitzar Espanya”, que ara l’Espe ha ressuscitat). Tot i no ser de la meva corda, em quedo amb el seu geni intel·lectual i la seva llibertat de pensament, i així ho reflecteixo al llibre de visites de la casa, on hi estampo aquesta frase: “Miguel de Unamuno fue represaliado por dos dictaduras. Un respeto”.
(continuarà)
[Imatge: estàtua d’Unamuno enfront la seva casa; foto de l’autor del bloc]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!