Algunes de les ocurrències del meu pare quan parlava de menjar (respecto els barbarismes):
– “calamars a la marrana” (calamars a la romana)
– “a la remanguillé” (menjar preparat de qualsevol manera; no és cap paraula inventada, existeixen realment els “ous a la remanguillé” o els “macarrons a la remanguillé)
– “assentar-se, aixecar-se i xoriço a la sombra” (els tres plats d’un menú certament econòmic: el tercer es menja sucant pa a l’ombra del xoriço)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!