Una tieta meva francesa anomenava a les sopes de sobre soupe mécanique. Era una manera irònica de referir-se a aquest popular producte d’extracció diguem-ne industrial i d’incerta composició.
La meva mare usava, i segueix usant, una expressió que en certa manera es contraposa a l’anterior. Per referir-se a les sopes que prepara amb les restes de menjars anteriors (a casa tot s’aprofita) diu “sopes de recursos naturals”. Queda en la incògnita saber què son exactament els “recursos naturals”. Quan li ho preguntem contesta amb un significatiu suspir (uf!) que, traduït, vol dir: vés a saber…
I és que el mini-pimer fa miracles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No diu ni un sol ingredient!?. I és que “cada maestrillo tiene su librillo”. Segur que són bones però!