Les aigües turbulentes

Els registrats al Consell de la República som cridats a pronunciar-nos, els propers dies, sobre alguns canvis en l’estructura d’aquesta institució.  Especialment interessat per la qüestió, m’agradaria dir-hi la meva.

Resumidament, la proposta del Govern (perquè es tracta d’una iniciativa “de dalt”, no pas dels registrats) consisteix en substituir l’Assemblea de Representants (l’equivalent a un parlament) per dues assemblees o cambres diferents, una representativa del territori, on els Consells Locals hi tindrien un paper més rellevant que ara, i una altra formada per experts en diverses matèries i que tindria per tasca primordial l’elaboració de textos legislatius o tècnics. Totes dues d’elecció directa com fins ara, segons s’ha assegurat. La reforma també inclouria la votació directa del president per part dels registrats i no de l’Assemblea com fins ara estava establert.

No m’acaba de convèncer la proposta, ni en la forma ni el fons, i ja vaig tenir ocasió d’avançar-ho en pic vam tenir la primícia dels futurs canvis. Ho vam saber a través d’un correu electrònic del president Puigdemont, que exposava la necessitat de millorar el funcionament dels diversos òrgans del Consell per fer-los més eficaços de cara als objectius proposats de fer efectiva, quan escaigui, la República ja proclamada en el seu moment. El correu informava de la decisió de dissoldre l’Assemblea justament dos dies abans de que aquesta esgotés el seu mandat, precisament perquè no hi hagués obligació de convocar noves eleccions i poder escometre els canvis legals proposats, obviant així la participació en el procés de l’òrgan més directament afectat: l’Assemblea. Em sembla una argúcia legal una mica matussera, si no un frau de llei. L’explicació que s’ha donat és que, fet i fet, la reforma institucional proposada l’aprovarà (o no) el conjunt dels registrats, que estan per sobre de l’Assemblea, i per tant la puresa democràtica del procés seguit és inqüestionable. No tant: la pregunta de la consulta que es planteja als registrats fa “¿Estàs d’acord en que cal adaptar l’actual estructura institucional del Consell per tal que pugui complir de manera més eficaç la seva missió i que, en conseqüència, es dugui a terme una reestructuració dels seus òrgans per fer possible aquesta adaptació?”. Com es pot comprovar, l’ambigüetat de la seva redacció, sense cap tipus de detall o concreció, és total i mena a la pràctica a dir-hi que sí sense pensar-s’ho. Qui estarà en contra d’una adaptació per fer més eficaç la missió del Consell? Ningú, és clar! Els processos participatius i decisoris per part dels integrants de col·lectius són imprescindibles, sempre que no es redueixin a un pur tràmit plebiscitari, com sembla que és el cas (i que pot acabar, a més, amb un resultat a la búlgara i, el que és pitjor, amb una participació molt minsa).

Encara en l’aspecte formal, el meu desacord rau en el vessant legal. El Consell, en aquests dos darrers anys de vida ordinària i activa, passat el període transitori anterior, s’ha lliurat a una feixuga tasca de producció normativa, reguladora de les diverses institucions que la composen, al front de la qual hi ha el denominat Codi General del Consell (autèntica Constitució o Llei de Règim Interior) que, inevitablement, es veurà modificat per les reformes que es volen introduir. El propi Codi estableix la manera de fer-ho i l’Assemblea hi té un paper decisiu, però com que no n’hi haurà de moment, es violentarà el procediment de reforma. Si s’ha procedit fins ara amb tanta seriositat a l’hora d’elaborar, discutir, aprovar i aplicar aquest i els altres codis (de Consells Locals o de Participació, per exemple), trobo que també s’havia d’observar escrupolosament l’articulat del Codi General. Les excuses del tipus “l’important és que ho votin els registrats” o “no s’ha de ser tan primmirat amb els procediments” no em convencen gens ni mica.

El descuit en les formes, però, quedaria justificat segons quina fos la intencionalitat real dels canvis, el fons de la qüestió. El problema és que, com s’ha dit, la concreció dels canvis és mínima, se’ns parla de millores, d’adaptacions, d’eficàcia… però no se’ns explica amb prou claredat el perquè l’Assemblea de Representants, una entitat elegida democràticament pels registrats en diverses circumscripcions territorials i sense llistes tancades (afortunadament!), ha de veure retocada la seva estructura dos anys després de formar-se. Si el que es pretén és que els Consells Locals hi tinguin participació com a tals, inevitablement l’Assemblea perdrà part de la seva representació territorial equitativa: és ben sabut que en determinades comarques del Principat els Consells hi tenen una presència significativament més gran que en d’altres i això distorsionaria la representativitat dels registrats si es traslladés a la redistribució de representants, com sembla insinuar-se. Un altre argument per escometre els canvis ha estat dir que, com que a l’Assemblea se li exigien moltes i variades tasques, la creació d’una cambra independent especialitzada en la redacció i aprovació de nous textos normatius descarregaria de feina els integrants de l’Assemblea, que, mai no està de més dir-ho, ho fan per amor a l’art i oferint el més preuat d’una persona: el temps. No entenc que calgui crear una Assemblea específica, quan podria encomenar-se aquestes tasques de caràcter tècnic o especialitzat a una comissió formada per experts (triats amb criteris objectius, ja veuríem com) i deixant les decisions sobre els resultats finals a l’Assemblea, com fins ara.

En tot cas, tornem-hi: totes les novetats que afectaran l’Assemblea de Representants (duplicació, canvis en l’elecció d’integrants, pèrdua de la votació d’investidura del President) es debatran i es decidiran sense la intervenció de la pròpia Assemblea. És normal que una part dels seus integrants hagi alçat bandera d’oposició i signat un manifest al respecte (respost dies després pel Consell). Ha estat la manera que, una mica de passada, hem tingun els registrats d’assabentar-nos dels motius més reals i amagats per escometre els canvis que se’ns proposen. Es parla d’enfrontament entre Govern i Assemblea, de que el primer menyspreava les iniciatives de la segona, de que els Consells Locals no estan prou controlats en curt, de que no es tenen en compte les realitats de fora del Principat, especialment la del País Valencià, que en cinc anys no ha pogut veure a la llum la seva Delegació Territorial, sense que els registrats de peu sapiguem el perquè. Es parla de moltes coses però res transcendeix prou. L’únic que sí que transcendeix és que el Consell de la República, una institució clau per a la culminació del procés independentista català, una entitat detentora de la legitimitat del Primer d’Octubre, una excel·lent idea sobre el paper i ben estructurada fins ara, no passa el seu millor moment: estancament del nombre de registrats, desconeixement de la seva veritable naturalesa per part de l’opinió pública, deficiències organitzatives i logístiques diverses o, el que és pitjor, inevitable dependència de la lògica autonomista espanyola, sobretot en aquests moments. Hi ha qui diu que els canvis organitzatius proposats tenen a veure amb les converses per la investidura de Sánchez o amb la possibilitat d’una amnistia que, de fer-se realitat, trastocaria el funcionament de tot. Qui sap. Si no s’expliquen millor les coses, ni ens assabentem prou bé del que passa, ni entenem els canvis proposats, ni podem opinar amb prou coneixement de causa. De moment, esperarem espectants el resultat de la consulta de la setmana que ve.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!